La necessitat d'agradar

La madrastra de la Blancaneu ja no li preguntaria al mirall qui és la més bella. Consultaria a internet quantes persones tenen més seguidors que ella. A les xarxes socials i les webs de contactes, com a les fotos carnet, la carta de presentació és la teva cara. Per això Facebook es diu així. En algunes cultures creuen que les fotografies et roben l'esperit. I si la cara és el mirall de l'ànima, molts estan disposats a vendre-la al diable.

L'estesa moda dels selfies ha incrementat el nombre de cirurgies plàstiques als Estats Units; les rinoplàsties, els implants de cabell i la reparació de parpelles han augmentat entre un 6% i un 10%. Un ha de conviure amb la seva imatge i, a sobre, amb els comentaris, likes o retuits que li facin els altres. Com més gran és la pròpia exposició, més gran és també la inseguretat que genera, perquè és impossible agradar a tothom. A més, el món és cruel, i acostuma a fixar-se (i fer que t'hi fixis) en les teves imperfeccions.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Primer va ser l'anorèxia, després la vigorèxia, ara l'addicció al bòtox. Tot cànon de bellesa té la seva pertorbació, que té com a resultat el contrari del que pretenia, convertint l'obsessió de ser atractiu en una cosa monstruosa. Si la cara és la nostra senya d'identitat, al modificar-la, ¿qui som? ¿Per què un prefereix deixar de reconèixer-se davant el mirall o internet a acceptar que és com és?

La paraula caràcter ve del grec, i significa «impressió, el que marca». Amb les operacions estètiques, totes les cares s'assemblen entre si, i no al que eren. Però el que resulta trist no és que deixin d'impressionar o de marcar. El que resulta trist és que amb les opinions passa el mateix: hi ha una tendència a unificar les maneres de pensar, suavitzar-les o accentuar-les per agradar els altres, i obtenir així el màxim nombre de seguidors. Un ven la seva ànima, la seva cara i també el seu cap. Al final no es reconeix a si mateix ni el reconeixen. I si rep crítiques tan bèsties com les d'Uma Thurman, sempre pot dir que únicament era maquillatge.