La situació del gegant asiàtic
Dubtes sobre la Xina
Els dirigents xinesos s'enfronten a reptes socioeconòmics, industrials, financers i fins i tot polítics
Les dades econòmiques relatives al 2014 ens ofereixen el panorama d'una economia xinesa en plena efervescència transformadora. El creixement (el, 7,4%, el més lent dels últims 24 anys), un comerç exterior creixent molt per sota (3,4%) de l'objectiu oficial (7,5%), beneficis també a la baixa en importants sectors, etcètera, coexisteixen amb clares evidències d'una modificació estructural del seu Producte Interior Brut (PIB) en què cada vegada pesen més els serveis i el consum en detriment dels sectors primari i secundari. En paral·lel, s'ha de significar que per primera vegada en la seva història, la Xina s'ha convertit en un país exportador net de capitals, situat en una via que li reserva una posició cada vegada més destacada en l'àmbit internacional.
El primer ministre Li Keqiang va parlar en l'última cimera de dirigents mundials a Davos (Suïssa) d'aquesta realitat com un reflex de la «nova normalitat» xinesa que està caracteritzada per una menor velocitat, però una qualitat més gran, del creixement, descartant qualsevol aterratge dur que pogués posar en perill la pròpia estabilitat sociopolítica del país. Els salaris xinesos han crescut més que el PIB i han superat en sis punts l'IPC (2 %), mentre que els objectius de creació d'ocupació han sobrepassat totes les expectatives de caràcter oficial.
No obstant, després de dibuixar els vectors essencials de la reforma de la seva economia per fer-la més innovadora i sostenible, la Xina enfronta un exercici decisiu per transformar el seu model de desenvolupament. La sensibilitat ambiental, l'avenç tecnològic, el paper del mercat i de l'economia privada, l'obertura del sector financer, la consolidació interna i la projecció exterior del sector estatal, l'aprimament de la burocràcia i el combat al flagell de la corrupció; són fenòmens tots ells que s'han de conjugar amb l'evident recuperació de la credibilitat pública del Partit Comunista de la Xina (PCX).
El president Xi Jinping ha comminat nombroses vegades a plantar cara als que conspiren per preservar els seus beneficis i privilegis individuals, tota una apel·lació contra aquells sectors reticents a l'avanç d'unes reformes en què la Xina es juga, al cap i a la fi, l'èxit del procés modernitzador iniciat el 1978. Un creixement a la baixa i l'agreujament de les dificultats econòmiques resulten arguments de pes que poden esgrimir tots els que veuen en el nou full de ruta un esforç voluntarista que pot derivar en un col·lapse.
Les advertències a propòsit d'una crisi financera al gegant asiàtic estimulada pel deute dels governs locals i per l'augment de la morositat completen un escenari que obligarà el poder central a combinar reforma amb ajustos a l'alça que assegurin un determinat nivell de creixement amb la mirada posada en els objectius del 2020 (duplicar el valor del PIB i el PIB per càpita en relació amb el 2010).
Els efectes depressius de les reformes resulten amplificats per l'alentiment de l'economia mundial i la contracció de la demanda global. Tot això configura una situació inèdita per al Partit Comunista Xinès, que s'ha d'enfrontar a desafiaments a la vegada socioeconòmics, industrials i financers als quals s'han de sumar els riscos de naturalesa política.
És veritat que la conjuntura favorable de la baixada dels preus del petroli, acompanyada internament de reformes significatives en matèria de preus de l'energia i augment del consum unit a la promoció de les energies renovables, permet encara certa comoditat als governants xinesos. Per una altra part, l'augment de la despesa social amb canvis estructurals en el sistema de pensions i la progressiva integració dels immigrants a les ciutats amb la reforma del tradicional sistema hukou i el decidit impuls urbanitzador ofereixen manifestacions igualment moderadores.
Entre pronòstics de pessimistes i d'optimistes, la Xina s'allunya a poc a poc d'aquella imatge de fàbrica del món que ha predominat durant les últimes dècades. Aquest salt qualitatiu en el seu desenvolupament pot derivar en una implosió de diverses cares, política, social i financera, entre altres.
Però, si s'observen episodis anteriors d'una gran complexitat viscuts per la reforma xinesa, el moment actual -fins i tot assumint la necessitat d'un creixement més feble- sembla indicar que hi ha les capacitats suficients per poder pair aquesta nova realitat. El seu gran avantatge està en el fet que, a diferència del que passa a Occident, les capacitats públiques d'intervenció en el curs dels esdeveniments segueixen sent encara molt rellevants.
Director de l'Observatori de la Política Xinesa.
