La gestió política del cap del Govern
Rajoy i el sermó de la muntanya
El president combrega més amb la religió neoliberal del mercat que amb l'ètica alliberadora de Jesús
«És fàcil prometre la lluna i fins i tot el sol. No és el mateix impartir doctrina en un plató de televisió que defensar els interessos d'Espanya en un Consell Europeu. Els problemes difícils no s'afronten amb plantejaments messiànics. Alguns confonen la política amb el sermó de la muntanya». La frase no pertany a cap polític descregut, sigui ateu, agnòstic o indiferent religiós, i menys encara a una persona anticristiana. La va pronunciar amb to solemne i subratllant bé les paraules en el discurs de clausura de la Convenció Política del PP celebrada el 25 de gener d'aquest any Mariano Rajoy, que no és persona religiosament descreguda, sinó catòlic, apostòlic, romà i devot de Santiago, i que tampoc oculta en públic les seves creences.
Tot al contrari. Durant gairebé 20 anys ha jurat el seu càrrec amb la mirada fixa en el crucifix i amb la mà damunt la Bíblia en la presa de possessió dels nombrosos càrrecs governamentals que ha ocupat: ministre d'Administracions Públiques, d'Educació i Cultura, d'Interior, de la Presidència, vicepresident i president del Govern. Va fer aquesta afirmació en un moment en què la corrupció està instal·lada a la cúpula del Partit Popular i l'afecta a ell directament, amb nombrosos exdirigents del seu partit a la presó o imputats judicialment, amb un espectacular increment de l'atur durant el seu mandat presidencial que arriba al 25% de la població activa i amb més del 50% dels joves desocupats, més d'un milió i mig de famílies amb tots els membres desocupats, un increment dels desnonaments de famílies que viuen en la indigència per part dels bancs que neden en l'abundància i d'institucions públiques la funció de les quals és garantir les necessitats bàsiques de tots els ciutadans, alarmant increment de la desigualtat, contrareforma laboral que col·loca els treballadors en un estat crònic de desemparament i deixa sense efecte la negociació col·lectiva, desatenció mèdica als malalts d'hepatitis C, negativa de l'hospitalitat als immigrants que acaben ofegats al mar o lesionats a les tanques amb concertines de la frontera en el seu intent desesperat per la supervivència i, en ocasions, amb la complicitat dels membres de les mateixes Forces de Seguretat de l'Estat.
Amb aquesta situació de fons Rajoy ha expressat el seu distanciament del sermó de la muntanya. Aquesta actitud contrasta amb la d'un altre líder polític no cristià, sinó hinduista, Mahatma Gandhi (1869-1948), que considerava el sermó de la muntanya un excel·lent programa per resoldre els problemes de la humanitat. Preguntat en certa ocasió per lord Irwin, virrei britànic de l'Índia, com podrien resoldre's els problemes entre l'Índia i la Gran Bretanya, Gandhi li va respondre citant el capítol 5 de l'Evangeli de Mateu: «Quan el seu país i el meu segueixin les ensenyances exposades per Crist en el sermó de la muntanya s'hauran solucionat els problemes no només dels nostres dos països, sinó els de tot el món».
Els valors que proposa el sermó de la muntanya són: opció pels empobrits i marginats; treball per la pau com a tasca i objectiu a través de la no-violència activa; lluita per la justícia en un clima d'injustícia estructural; perdó i reconciliació davant el recurs a la venjança de la vella llei del talió ull per ull i dent per dent; compassió solidària amb les víctimes davant la insensibilitat pel patiment humà; una actitud humil davant la humiliació i l'arrogància; l'autenticitat de vida davant la falsedat i el cinisme; compartir davant competir; l'austeritat davant l'acumulació; fe autèntica davant idolatria. Tots aquests són valors que transcendeixen el cristianisme, que han entrat a formar part de l'herència ètica de la humanitat i han de convertir-se en imperatius categòrics de l'ètica pública i de la moral privada. Però cap d'ells cotitza en les operacions borsàries de l'economia neoliberal.
Ara s'entendrà per què Gan-dhi, sense ser cristià, era un admirador de la figura de Jesús de Nazaret i també un fidel seguidor del sermó de la muntanya, i Rajoy, sent com és cristià, no vol governar d'acord amb els valors d'aquest sermó: es troba més a gust amb els principis de la religió neoliberal del mercat que amb la narrativa alternativa de l'ètica alliberadora de Jesús de Nazaret. Així s'explica com ha pogut jurar tantes vegades els seus càrrecs polítics davant el crucificat de Natzaret i amb la mà a la Bíblia i negar-se després a seguir les orientacions morals del memorable sermó, que constitueix un patrimoni de la humanitat.
Dtor. de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions Ignacio Ellacuría (Universitat Carles III) i coeditor d'Ignacio Ellacuría. Utopía y teoría crítica.
