Canvis en l'urbanisme barceloní
La reforma de la Diagonal
L'ampliació de les voreres de l'artèria, que hauria d'haver sigut encara més gran, significa un gran avanç
La reforma de la Diagonal és una excel·lent obra que millorarà la qualitat urbana de Barcelona. Feia temps que veia la necessitat de transformar la situació anterior per dos motius. En primer lloc, per un doble mal plantejament de la secció en un tram tan important de l'avinguda. Em refereixo a separar dues funcions urbanes com són la zona de passeig i la comercial, perquè el que és més eficaç és ajuntar-les i que es concentrin en una mateixa vorera més ampla que serveixi, alhora, perquè uns vianants passin arran de façanes per mirar els aparadors o comprar i altres passegin tranquil·lament per la resta de la vorera. Així, la vida urbana es fa més evident al sumar ambdós tipus de vianants. Tenim l'exemple ben proper del passeig de Gràcia. A més a més, la vorera era increïblement estreta atès que la Diagonal és una via privilegiada de Barcelona.
Bé, cal afegir que les regles generals estan sotmeses a excepcions que confirmen el plantejament general. Per exemple, la Rambla de Catalunya té passeig central i, per tant, separat de les dues voreres laterals, però cal tenir en compte la proximitat del passeig de Gràcia. I és que aquestes dues vies urbanes, sortosament, són complementàries i conformen una esplèndida dualitat perquè s'enriqueixen mútuament. Probablement es tracta d'un conjunt urbà de tanta excel·lència que no té comparació amb la majoria de ciutats d'arreu del món.
En segon lloc, i des de fa uns anys, els antics passeigs van quedar totalment obsolets a l'haver-hi carril bici i aparcament de motos. Per tot plegat, resultaven francament intransitables per als vianants. Encara queda un tercer motiu que justifica la revisió a fons de la situació anterior i ara em refereixo a la conveniència de recuperar a la ciutat l'antic protagonisme del vianant i anar frenant, gradualment, l'excessiva presència del cotxe privat a l'espai públic. Arran de la lenta i no deturable massificació del vehicle a motor s'ha arribat a un punt que ha esdevingut l'amo i senyor de carrers i places no solament circulant sinó també aparcats. Ha envaït i ha utilitzat un espai que és de tothom. ¿Som conscients que és l'únic objecte de propietat privada que es guarda ocupant una gran part del terreny públic? Tampoc es tracta de menystenir el cotxe però sí d'implementar una sèrie de mesures que, fins a un cert punt, ajudin a fer minvar l'existència de tants vehicles a la ciutat. No oblidem que han deteriorat considerablement l'ambient urbà, la qual cosa suposa rebaixar la qualitat de vida.
Poc temps després d'acabades les obres, és probable que aquest tram d'avinguda vagi guanyant potència urbana i s'hi vagin instal·lant diversos cafès i restaurants amb les corresponents terrasses per als clients. No només això, goso augurar que més endavant fins i tot resultarà insuficient l'amplitud de la vorera atesa l'atracció que exercirà per als ciutadans. Lamentablement, en l'actualitat era molt difícil dissenyar-la més ampla dels 7-8 metres de la reforma quan seria més pertinent i ambiciós poder assolir els 10-15 metres. Efectivament, la Diagonal té una amplada de 50 metres i el trànsit és molt intens perquè és una via d'entrada i sortida de la ciutat. Ara necessitaria arribar als 60 metres que són els que té el passeig de Gràcia amb un trànsit apreciablement menor. Idealment, aquestes dues vies hauria estat molt millor que haguessin pogut intercanviar la seva amplada perquè els requeriments urbans de l'avinguda són més exigents que els del passeig. Per cert, en aquest tema d'amplada de carrers és curiós constatar que la Rambla de Catalunya fa 30 metres, pràcticament la mateixa amplada que fa la famosa Cinquena Avinguda de Nova York que és de 100 peus, equivalents a 30,48 metres.
Plantejo una consideració que encara reforça més la importància de realitzar aquesta obra de reforma. Parlo del principal espai de centralitat del qual gaudeix Barcelona. És un gran tronc que inclou parts dels carrers adjacents i que està format per la Rambla i el passeig de Gràcia juntament amb la Rambla de Catalunya. La plaça de Catalunya fa de ròtula. Aquesta importantíssima centralitat es detecta amb facilitat però es fa particularment evident el dia de Sant Jordi a partir del migdia en què l'espai públic està literalment envaït i col·lapsat per la gran munió de ciutadans que l'ocupen a vessar. Això fa pensar en la necessitat i la conveniència d'allargar-lo. Doncs bé, la seva prolongació natural és, justament, el tram de la Diagonal entre el passeig de Gràcia i la plaça de Francesc Macià. La reforma, que també farà possible aquest efecte, reitero que és un gran avenç en el millorament urbanístic de la nostra ciutat.
Arquitecte i urbanista. Autor de 'Models de ciutat i ecologisme'.
