Desconnexió en marxa
Ara que la Unió Europea ja ha advertit que vol una “altra MAT”, perquè la interconnexió elèctrica recentment inaugurada entre Catalunya i França no serà suficient, el president de la Generalitat, Artur Mas, presenta un pla per “desconnectar” Catalunya respecte de la resta d’Espanya. Un pla que se sustenta en tres propostes importants: el desenvolupament d’una hisenda pròpia i la planificació i disseny de la seguretat social catalana; l’acció exterior i el desplegament de la llei catalana recentment aprovada i, finalment, l’elaboració d’un sistema de protecció i resposta a instal·lacions estratègiques.
En definitiva, que la Generalitat de Catalunya no vol perdre temps per poder teixir aquelles “estructures d’estat” que han de portar el país cap a la plena sobirania. El problema de tot plegat, però, és que el país afronta un període de grans turbulències, in crescendo, on les plaques tectòniques del sistema polític estan en constant tremolor i els terratrèmols poden estar a l’ordre del dia. De fet, ja ho va dir el periodista d’investigació Ernesto Ekaizer, en la comissió contra la corrupció i el frau fiscal del Parlament de Catalunya, el mateix dia que també compareixia el cunyat de Jordi Pujol, l’advocat Francesc Cabana. Deia Ekaizer: “El govern espanyol lluita contra el procés sobiranista des del Ministeri de l’Interior”.
La construcció de les tant anomenades “estructures d’estat” s’haurà de fer en un context canviant, fluctuant, tenebrós i embrutat; un moment que també viurà el relleu davant de l’ANC, i el pas al costat d’una Carme Forcadell que ha estat una dels principals protagonistes de la societat civil d’aquest país fins al moment. Forcadell ha estat una referència de l’activisme polític. El pla del president Mas per desconnectar Catalunya de la resta d’Espanya és necessari per fer creïble el relat sobre la independència i no desmobilitzar una societat civil que ha passat, en pocs anys, del 14% al 50% d’independentistes, aproximadament. Però, tothom ha de ser conscient que el pla arriba, possiblement, una mica massa tard.
Notícies relacionadesEn primer lloc, perquè molts independentistes esperaven aquest insipient full de ruta molt abans, sobretot abans que les direccions d’ERC i CiU es tiressin els plats pel cap i la desconfiança entre els dos abanderats del procés (Artur Mas i Oriol Junqueras) es posés de manifest des de Nadal. Perquè hi havia molts independentistes que –utòpicament i amb desconeixement del tactisme que sempre ha tingut la política mediterrània– encara somiaven amb una llista de país conjunta.
En segon lloc, el pla arriba tard perquè és difícil poder-lo portar a terme amb el temps que queda abans de les eleccions del 27S. Un pla de tal magnitud s’ha de fer des d’inici de legislatura, sabent que el camí no serà ple de roses i les turbulències arribaran. Certament, la complexitat del procés obliga a pensar que no s’ha pogut fer abans. Però, el pragmatisme a què sempre obliga la política ens fa ser escèptics sobre si es podrà complir fil per randa. Amb tot, algunes decisions derivades d’aquest draft de full de ruta són prou encertades: el nomenament d’Amadeu Altafaj com a nou representant permanent de la Generalitat davant de Brussel·les és un encert absolut. No només perquè l’Amadeu és un vell coneixedor de les entranyes comunitàries, sinó perquè possiblement ha estat un dels catalans més influents en els darrers temps en el marc de la geopolítica europea, al costat del vicepresident econòmic Olli Rehn. “L’home de la prima de risc”, com el vaig qualificar en un article a El Periódico, és el millor ambaixador davant d’Europa que podia trobar Artur Mas per afrontar el tram decisiu de la seva legislatura.
