DES DEL 1977
Les pròpies regles
Troba a faltar un assaig rigorós sobre els efectes psicològics de la menstruació. Tret del «periòdic» que, segons Tito, tenia Bea a Verano azul, i l'absurda teoria per la qual Freud relacionava la irritabilitat femenina amb una enveja del penis, es tracta poc un tema que explica moltes coses.
No és només pel repudi que, al llarg de la història, ha rebut la dona quan està en «aquells dies» (expressió que no han d'utilitzar els homes si no volen ser titllats de masclistes). Com tot el que té a veure amb certs fenòmens fisiològics, parlar d'això és complicat; recordem aquells anuncis que es qüestionaven de què fan olor els núvols. Hi ha qui encara en diu Tia Rosa, i altres s'esplaien en la seva descripció. Unes es posen tristes, i d'altres s'alegren de no estar embarassades.
El llibre revelaria per què algunes ens tornem boges. Personalment, podria declarar una guerra mundial mentre ploro amb un espot d'Eurodisney (res que no faria Kim Jong-un, d'altra banda). El pitjor no és l'ansietat i l'insomni. El perill és creure que estàs més en el teu seny que mai. Posseeixes una clarividència absoluta encara que vegis fantasmes. Només dura un dia, però quan te n'adones s'ha d'arreglar el desastre. No en va, la síndrome premenstrual pot ser un atenuant.
Notícies relacionadesEntenc que sigui tabú. ¿Què passaria si una alta dirigent prengués una decisió errònia per un alt i baix hormonal? Bé, nosaltres tenim aquests alts i baixos una vegada al mes, i els homes uns quants cada dia, a una altra escala. A més, som conscients de la nostra alienació transitòria. Sabem quan succeirà i, més o menys, aprenem a controlar-la.
Per això vull un assaig rigorós sobre el tema. Perquè deixi de ser una xafarderia de noies i una arma en la guerra entre sexes. No seria un justificant, sinó una explicació. Tots ens entendríem millor si normalitzéssim i verbalitzéssim les emocions. Prou de falsos alliberaments i 50 ombres d'en Grey. Un relat psicològic sobre la regla sí que seria revolucionari.
