La catequesi torna a les escoles
L'ensenyament de la Religió a l'escola és una de les assignatures pendents de la transició política i religiosa a Espanya que, 37 anys després del naixement de la Constitució, encara segueix sense aprovar-se. El mal d'origen radica en l'Acord sobre Ensenyament i Afers Culturals entre la Santa Seu i el Govern espanyol, de rang internacional, firmat el 3 de gener de 1979, que estableix la inclusió obligatòria de l'ensenyament de la Religió catòlica en els plans educatius dels nivells d'Educació Preescolar, d'Educació General Bàsica, de Batxillerat Unificat Polivalent i Formació Professional a tots els centres d'educació, en condicions equiparables a les altres disciplines.
Les successives lleis d'Educació, lluny de resoldre el problema, l'han agreujat i l'actual LOMCE ha portat aquest agreujament a l'extrem. Vegem per què. En primer lloc, obliga els alumnes a escollir entre l'assignatura de Religió Catòlica i la de Valors Cívics. Això implica que l'escola educa en dos tipus d'ètica: la confessional i la laica, i que els que trien la classe de Religió Catòlica es veuen privats de l'educació en els valors cívics i indirectament de l'obligació de practicar-los en l'esfera pública. Perquè, ¿com han de practicar uns valors que no han après?
La nota compta
Amb la LOMCE, la Religió Catòlica es torna assignatura avaluable i la qualificació compta per a la nota mitjana del currículum i per aconseguir una beca. El que aquí s'avalua no és el coneixement de la història de les religions, sinó les creences de l'alumnat, que pertanyen a l'esfera individual i no són avaluables. ¿Com, en un Estat no confessional, les creences religioses poden jugar un paper tan decisiu en assumptes tan importants com la concessió o no d'una beca o l'aprovat o el suspens en un currículum escolar? Potser no estem en un Estat no confessional.
En tercer lloc, al tractar-se d'un ensenyament confessional de la religió es produeix una doble ingerència: d'una disciplina aliena als continguts científics i d'una autoritat, la de la jeràrquica catòlica, que intervé en un àmbit que no és de la seva competència, sinó que és el de l'educació.
Als despropòsits indicats se n'hi ha d'afegir un altre en el cas del disseny del nou currículum de Religió Catòlica a Primària i Secundària que ha elaborat la Conferència Episcopal Espanyola. Els continguts són en la seva totalitat catequètics amb tendència al fonamentalisme. El pensament que es transmet en la matèria és androcèntric; el llenguatge, patriarcal; la concepció del cristianisme, mítica; el plantejament de la fe, dogmàtic; l'exposició, anacrònica.
Notícies relacionadesEm remeto al temari: la creació i la relació de Déu amb l'home: Déu com a «pare de la humanitat que vol la nostra felicitat»; Adam i Eva; «Déu escull María perquè el seu fill es faci home»; Jesús, el fill de Déu, es fa home, viu i creix en una família; ensenyar a l'alumne oracions de petició i agraïment. La catequesi torna a l'escola i ho fa amb els tons masclistes dels temps més rancis del nacional-catolicisme. D'aquesta manera, qui hi perd és el cristianisme, que queda desacreditat.
Estem doncs davant una altra ocasió perduda per construir una educació de caràcter laic i per desenvolupar un estudi crític de les religions com a part de la història de les cultures.
