Deia Plató que la massa popular és un animal esclau de les seves passions i interessos passatgers, confiar-li el poder és acceptar la tirania d'un ésser incapaç de la menor reflexió i rigor. Quan aquesta escull un magistrat, ho fa per les seves qualitats oratòries en particular. El resultat d'això són unes assemblees plenes d'opinions subjectives i de contradiccions i inconsistències.
L'altre dia un bon company d'ofici em feia un comentari que anava en la mateixa línia, fins a quin punt escollim els nostres líders per la seva presencia i oratòria? Mariano Rajoy en el seu discurs en el debat de l'estat de la nació va fer gala d'un discurs positiu i triomfant que en certa mesura espantava. L’hemeroteca provoca la sensació, abans de les eleccions generals, el president apareixia en dues portades de El Mundo. En una afirmava: "quan governi baixarà l'atur" davant de gent fent cua a l’oficina de treball. En l’altra: "arreglarem l'economia en dos anys" acompanyat de cinc persones que procuren representar diferents sectors socials. Afirmar que d’aquí al 2019 es crearan tres milions de llocs de treball és molt perillós.
La boleta
Un bon truc de màgia, o l’essència d’una estafa, rau a mantenir el focus d’atenció en un element no protagonista o tenir un company que participa sense coneixement dels altres. Quan Rajoy ensenya la boleta dels tres milions de llocs de treball que crearà i l’amaga sota el got, redirigeix el focus d’atenció cap a la seva desconfiança en els “remeis màgics” d’altres forces polítiques.
Fixeu-vos en la boleta, amb els tres milions de llocs de treball per al 2019 i les promeses de l’any 2011. En el quart trimestre de l’any 2011, Rajoy s’instal•la a la Moncloa amb una Enquesta de la Població Activa que reflecteix 5.287.300 aturats, dos anys després, el termini que ell afirmava, el nombre d’aturats és de 5.935.600. Donem més marge? Al quart trimestre del 2014, la xifra és de 5.457.700. On és la boleta? En els tres milions de llocs que promet. El truc? Un govern que no sap fer front al repte de crear llocs de treball durant una legislatura i promet 3.000.000 en quatre anys.
La crònica d’aquest govern és la narració d’un truc de màgia espectacular, la fi de la crisi que varen pregonar s’ha materialitzat amb una pujada d’impostos, abaratir els acomiadaments, tocar les pensions el sistema educatiu i la sanitat, fer creure que el rebut de la llum no s’encareix quan la factura cada cop és més difícil de llegir i amb la inversió de fons públics en entitats bancàries. Les eleccions del 2015 posaran a prova la teoria de Plató.
