Els efectes econòmics d'un conflicte bèl·lic
Sé qui guanyarà a Ucraïna
Fons d'inversió i multinacionals agrícoles estan controlant les fèrtils terres ucraïneses
Tot just iniciar-se el conflicte a Ucraïna, vaig advertir en aquestes mateixes pàgines que entre els diferents factors desencadenants n'hi havia un que passava desapercebut: la terra fèrtil. L'onada de protestes que va portar a la sortida de Víktor Ianukóvitx de la presidència del Govern va sorgir com a resposta -induïda o no- a la seva negativa a firmar l'Acord d'Associació amb la Unió Europea, amb el préstec vinculat de 17.000 milions d'euros que proporcionaria el Fons Monetari Internacional (FMI). Però, ¿què veu la Unió Europea (EU) quan mira cap a Ucraïna i proposa amb aquest acord expandir el comerç amb aquest país? ¿Què mou els Estats Units i el seu FMI per posar tants diners sobre la taula? Doncs, entre altres coses, una de què es parla ben poc i és una peça clau: el control de la seva agricultura.
Efectivament, les terres negres d'Ucraïna equivalen a un terç del total de la terra productiva de la UE, i la seva alta fertilitat permet a aquest territori ser una de les grans potències mundials agrícoles. En concret, les seves terres fan del país el tercer exportador mundial de blat de moro i el cinquè de blat; però, a més a més, compta amb un potencial de creixement molt important. I els fets vénen a corroborar el que llavors era una sospita. Amb el nou Govern proeuropeu, el tractat amb la UE i els condicionants dels préstecs de l'FMI ja estan provocant reformes al país que haurien de ser analitzades, tal com el gener passat va sol·licitar al Govern de Merkel el Grup de l'Esquerra del Parlament alemany. En concret, es va preguntar pel resultat d'unes reformes que, encara que presentades com a necessàries per «reforçar la confiança d'inversors estrangers» a l'abordar «la burocràcia i la ineficiència» del sector agrícola d'Ucraïna, tot sembla indicar que estan dissenyades per servir fidelment a les multinacionals de l'agre.
Estem sent testimonis de la posada en pràctica d'unes velles i clàssiques imposicions liberalitzadores que, acabi com acabi el conflicte, ens deixarà una terrible fotografia on l'agricultura i l'alimentació del poble ucraïnès estaran sota sobirania aliena. Estaran controlades per grans corporacions mundials del sector, com Monsanto, Cargill o Dupont, i fons d'inversió especialitzats en agricultura. Per als seus negocis, la terra fèrtil és d'un atractiu irresistible.
I en aquest camí que sembla que estem doncs, les receptes imposades per a l'agricultura d'Ucraïna estan provocant una expansió en tota regla del fenomen conegut com a acaparament de terres. Com denuncia el grup parlamentari alemany abans citat, i posant exemples d'empreses germàniques, tant el Banc Mundial com el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) i altres, com el grup bancari alemany Bankengruppe KfW, estan recolzant amb línies financeres arrendaments de terres a molt llarg termini. Així ho explica també l'Oakland Institute quan en referència a la propietat de la terra comptabilitza que en els últims anys les corporacions estrangeres o els fons d'inversió internacionals s'han apropiat 1,6 milions d'hectàrees. Segons explica el Grup de l'Esquerra alemany, entre les companyies estrangeres i un grapat de 10 o 12 grans empreses de l'oligarquia local, més de la meitat de les terres ucraïneses estan acaparades al servei d'una agroindústria d'exportació que exclusivament beneficia les empreses de subministrament de llavors o fertilitzants, les comercialitzadores del gra i els que inverteixen en aquests negocis. A la vegada, desplacen cada vegada més la petita agricultura que amb altres cultius vol atendre i garantir l'alimentació local. Per exemple, en els últims anys s'estan ampliant en aquelles bones terres negres cultius de colza per a l'elaboració dels biocarburants, que pràcticament tots són exportats a la UE. Per ratificar aquest atac a la sobirania alimentària del país, s'ha de destacar que en aquest receptari a seguir també hi trobem una prescripció sorpresa però molt significativa. Si revisem l'acord entre Kíev i la UE detectarem que a l'article 404 dedicat a l'agricultura es compromet les dues parts a cooperar per «estendre l'ús de biotecnologies» al país.
Si fins ara Ucraïna no acceptava la producció d'aliments genèticament modificats, amb aquest pacte es pot veure obligada a fer-ho. I empreses com Monsanto, Dupont o Syngenta obtindran d'aquelles terres fèrtils el que anhelaven: ampliar els seus cultius transgènics per des d'allà i amb les barreres comercials desmantellades arribar al gran mercat a Europa que tant els està costant aconseguir. Si fa uns mesos titulava l'article anunciant que «les guerres agràries ja han començat», ara el que ja els he pogut revelar és quins en seran els vencedors.
Coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.
