Mauritània va ser el darrer estat del món en abolir l’esclavitud. Fins a l’any 1981 va ser legal. De fet, en aquest estat situat al sud del Marroc l’esclavitud és actualment quotidiana. No se sap del cert el nombre d’esclaus però les xifres passen d’un mínim de 150.000 fins a la molt creïble quantitat de 680.000 persones. Una cinquena part de la població.
Un estat racial i racista
Un estat racial i racistaMauritània és un estat basat en criteris ètnics, racials. Un terç de la població la conformen els anomenats “beidane” són coneguts com a “moros blancs”. Els moros són el resultat de la barreja de la població autòctona bereber i els àrabs arribats a partir del segle VIII. Aquests moros blancs controlen tota la societat mauritana sense deixar espai a la resta de la població. Aquesta està formada en un 40 % pels “haratine”. Se’ls coneix com a “moros negres” i són els resultat de la barreja entre els “beidane” i la població negra esclavitzada. Més que per criteris ètnics els “haratine” conformen una casta inferior que viu de feines agrícoles als oasis. Molts d’ells encara continuen avui dia esclavitzats.
El tercer grup humà maurità són els “kewris”. Per aquest nom es coneix la població de raça negra de mauritana: wòlof, soninke, tukulor i, sobretot, els 700.000 fulani que conformen un 18 % de la població. Des de fa dècades aquests grups lluiten, fins i tot amb les armes, contra una greu discriminació racial que afavoreix la casta àrab. En aquestes lluites fins a 60.000 kewris van fugir al veí Senegal on milers encara viuen com a refugiats.
Acció directa contra l’esclavisme
Malgrat que l’esclavitud fou abolida aquesta ha continuat sense ser perseguida. Els grups de defensa dels haratine, des dels anys setanta, han alertat de la seva continuïtat. Com a resposta dels diferents governs autoritaris àrabs han rebut la tortura o l’execució. L’any 1995 es va crear el grup SOS-Esclaus però actualment és l’IRA-Mauritania, sorgida de l’anterior, qui encapçala l’oposició contra l’esclavatge. Aquest acrònim significa Iniciativa pel Renaixement de l’Abolicionisme, el grup fou fundat l’any 2008 per Biran Dah Abeid i ha protagonitzat diverses campanyes contra l’esclavitud. La seva lluita és no violenta. La pròpia mare d’Abeid va ser esclava el pare fou alliberat com un acte de gràcia. Fou ell qui va aconseguir que es processés judicialment l’any 2007 tres dones per tenir esclaus. Va ser la primera vegada que l’esclavitud va anar a judici.
Abeid va concebre l’IRA com una “organització de lluita popular”. Ha estat detingut diverses vegades junt amb militants del seu grup per apuntar a propietaris d’esclaus. Sovint realitzaven accions on acusaven a persones de tenir esclaus i exigien la seva llibertat. En general els qui acabaven a presó eren els membres del grup abolicionista. No fou fins a l’any 2011 quan van aconseguir l’empresonament d’un propietari d’esclaus. Simptomàticament Abeid fou enviat a la presó tres mesos i l’esclavista només nou dies. Malgrat això l’IRA-Mauritània ha aconseguit que siguin empresonats una vintena de propietaris d’esclaus els darrers quatre anys.
La sentència del 15 de gener i la vaga de fam
Abeid i altres dos dirigents de l’IRA-Mauritania foren condemnats a dos anys de presó el 15 de gener. Aquesta vegada se’ls acusava d’organitzar la “Caravana de la llibertat”. Una sèrie d’actes pel país reclamant l’abolició de l’esclavitud. El propi Abeid ha estat condemnat a mort l’any 2012 per cremar l’Abrégé de Khlil, un text musulmà que accepta l’esclavitud com un fet consuetudinari. Els activistes abolicionistes foren detinguts el novembre de 2014 i alguns esperen judici. Abeid va culpar el govern autoritari d’explotar la majoria negra i perseguir els “haratine”. Els seus arguments no van servir de res i fou transferit a la presó d’Aleg on, el 23 de gener, va començar una vaga de fam contra les seves condicions de presó.
