Anàlisi @pablofoncillas
Internet és lliure... i bla, bla, bla
La FCC, l'organisme que regula internet als Estats Units, acaba d'anunciar públicament que no hi haurà una internet a dues velocitats, una de ràpida, per a grans corporacions, i una altra, més lenta, per a pimes i particulars. Això preocupava especialment els operadors de telecomunicacions que defensaven precisament el contrari (especialment a causa de les línies mòbils, que per transportar dades tenen una exigència més gran de crear infraestructures i, per tant, inversió).
Segons el meu parer és una bona notícia. Sona a llibertat. I dic sona, perquè el debat no s'acaba aquí. En classes i conferències explico que internet és una enorme autopista, que permet transportar dades que, d'una manera o d'una altra, normalment acaben per ser visualitzades en dispositius de tota mena tals com telèfons, tauletes, dispositius de sobretaula, pantalles de cotxes (aquest últim cas acabo de veure'l avui mateix de manera més evident al World Mobile Congress de Barcelona, on he passat tota la jornada), televisors… De fet, internet és útil en la mesura que compleix dos criteris: que hi hagi diversitat de dades entre les quals escollir i que aquesta informació sigui localitzable (fa temps que ens hem cansat de buscar informació, ara el que volem és trobar-ne, d'aquí ve l'enorme desenvolupament, per exemple, de les apps).
El que passa és que internet és una peça més d'un engranatge en què hi ha desenvolupadors de hardware i de software. I cada un, des de la seva òptica i amb els seus interessos comercials, està apostant des de l'inici dels temps per tancar, per fer menys transitable aquest espai infinit que és internet. M'explico amb dos exemples. Començaré per Apple, empresa que s'emmarca en el primer grup. Si decideixes llançar una app per al seu sistema operatiu (iOs), la companyia amb seu a Cupertino trigarà mesos fins a autoritzar, si és que ho fa, que l'invent citat formi part de les desenes de milers d'aplicacions llistades a la seva botiga, l'App store. Això, sens dubte, és posar un límit a la llibertat d'informació, perquè Apple decideix quin és l'estàndard.
Notícies relacionadesEl cas de Google
Per al segon cas, m'agradaria utilitzar l'exemple de Google i el seu producte Chrome, el buscador més utilitzat del planeta, amb uns 750 milions d'usuaris. Aquest prodigi de la ciència, que amb cada petició d'informació que li fem ens torna milions de resultats, té dues limitacions. Per un costat, està sotmès al que els senyors de Google vulguin mostrar-nos, pels interessos que siguin, i, per l'altre, aprèn dels nostres gustos (cada vegada ens coneix millor i ens mostra aquells resultats que sap que ens agraden més a nosaltres, de manera que és menys divers amb el pas del temps). Per això em temo que si bé és una bona notícia que la FCC consideri internet com un bé d'interès públic, no entenem que estem regulant de forma local i restrictiva els operadors de telecomunicacions i, no obstant, no tenim una normativa a aplicar a jugadors amb abast planetari que ofereixen serveis similars (sinó iguals) als d'aquestes empreses. ¿O és que potser Skype (l'amo del qual és Microsoft) no és actualment una empresa de telecomunicacions que transmet veu i dades? Internet és lliure... i bla, bla, bla.
