Anàlisi
Un escenari ingovernable
Quan falten set mesos per a les eleccions catalanes, l'escenari electoral es complica i cada vegada la dispersió i la fragmentació del vot són més acusades. Avui CiU seria el partit més votat, però només tindria el recolzament del 20% dels votants. Relativament a prop quedarien ERC i Ciutadans; el partit d'Oriol Junqueras superaria en escons el d'Albert Rivera, però aquest aconseguiria més vots que els republicans. De fet, alguns dels canvis més rellevants que fa evidents el Baròmetre tenen a veure amb aquestes dues forces.
ERC obté la seva intenció directa de vot més baixa des de les eleccions del 2012 i, per primera vegada en aquesta legislatura, el seu registre d'intenció de vot és inferior al del record. Aquest retrocés respecte a baròmetres anteriors es reflecteix també en la valoració de Junqueras, que obté un aprovat just i la puntuació més baixa des que ostenta el lideratge del partit. Per una altra part, Ciutadans continua amb la tendència ascendent de l'últim any, torna a aconseguir el seu màxim en intenció directa de vot (set dècimes per sota de CiU) i el seu líder, tot i quedar lluny de l'aprovat, millora la valoració en gairebé un punt, un augment que s'haurà de veure si es consolida en pròxims sondejos. Aquesta millora es reprodueix al preguntar per les preferències per a president: per primera vegada, Albert Rivera apareix en segon lloc, tres punts per sota de Mas i un punt i mig per sobre de Junqueras.
Però també CiU retrocedeix i perd el que havia guanyat després del 9-N. La seva intenció directa de vot és una de les més baixes de la legislatura, i Artur Mas, amb un 4,5 sobre 10, obté la pitjor valoració de la sèrie. Si bé els indicadors posen de manifest una millora en la percepció de la situació del país i en les expectatives de futur, això no repercuteix en una millora de la valoració de la gestió del president i del seu govern. De fet, un 44% la qualifica de dolenta o molt dolenta, davant del 24% que la valora positivament.
Notícies relacionadesEl retrocés d'ERC i CiU fa que la suma de les dues forces quedi lluny de la barrera dels 68 escons, de manera que l'independentisme només tindria possibilitats de sumar majoria absoluta comptant amb la CUP, que, dels tres, és l'únic que presenta una clara tendència a l'alça els últims mesos. Una certa confusió al voltant de l'evolució del procés, del significat de les eleccions i dels efectes del mateix debat sobiranista, així com dubtes sobre com acabarà, expliquen part de l'estancament del bloc favorable a la independència. Però aquest és conseqüència també de l'empenta que Ciutadans i Podem estan donant al bloc no independentista, que globalment es torna a situar a prop dels resultats dels partits no nacionalistes anys enrere, en els millors moments dels socialistes. De fet, és curiós comprovar que la intenció directa de vot d'aquestes tres forces coincideix bastant amb la que tenia el PSC per si mateix abans de l'aparició de Ciutadans el 2006. En qualsevol cas, no és que s'incrementi el bloc no independentista; més aviat hi ha una reactivació que el porta de la desmobilització a prendre partit. De fet, les dades relatives al sentiment independentista sempre han posat de manifest una gran igualtat entre els que se senten independentistes i els que no.
Ara bé, el reforçament del bloc no sobiranista gràcies a l'impuls de Ciutadans i Podem està lligat també a la convulsió política que pateix el mapa electoral espanyol i a les bones perspectives que presenten aquests partits al conjunt de l'Estat. Podem sembla competir mà a mà amb els grans partits espanyols i Ciutadans va creixent progressivament, amb un candidat cada vegada més conegut i que, de fet, és el més valorat al conjunt d'Espanya segons algunes enquestes. Sembla, doncs, que els dubtes al voltant del debat independentista, que no es troba en el millor moment, i la perspectiva de canvi que s'ha obert a Espanya compliquen encara més l'escenari electoral català i, en conseqüència, la possibilitat de sumar majories parlamentàries sòlides per governar.
