Viatges en el temps

Sorprèn una mica que els viatges en el temps s'hagin apoderat de l'actualitat. D'entrada, ho han fet amb el hype de la setmana, la sèrie de TVE El ministerio del Tiempo, que efectivamesnt compta amb un excel·lent guió en què s'entreveuen nombroses referències literàries, començant per Arturo Pérez-Reverte o Lope de Vega a manera de gag i acabant per Un ianqui a la cort del rei Artús, de Mark Twain, La fi de l'eternitat, d'Isaac Asimov, i el referent confés i obligat que tots els fans han de córrer a llegir: Las puertas de Anubis, de Tim Powers (Gigamesh). Seguiran sent notícia, a més, amb la publicació la setmana que ve de Punts de fuga (Les Males Herbes), un esperat volum de viatges en el temps -de l'humorístic al metafòric, del fantàstic al sentimental- que compta amb 26 dels autors més renovadors de l'actual narrativa en català: Víctor Nubla, Mar Bosch, Martí Sales, Max Besora, Yannick Garcia, Carles Terés, Jordi Nopca, Adrià Pujol, Carla Benet... (llàstima que en total només hi hagi dues dones, aquí, als editors, la màquina del temps se'ls ha quedat ancorada en el passat).

Simbòlics i postmoderns, de més a més, els viatges temporals protagonitzen també l'últim premi Tusquets, La máquina del porvenir: una ambiciosa i de vegades excessiva novel·la de Juan Trejo al voltant d'un artefacte que entreveu el futur, en aquest cas més a prop del Dr. Manhattan de Watchmen que del cèlebre enginy de H. G. Wells. I parlant de l'indefugible autor de La màquina del temps, per cert, Félix J. Palma va iniciar el 2008 la seva trilogia victoriana al voltant d'ell i l'acaba de tancar amb El mapa del caos (Plaza & Janés). ¿Es pot interpretar aquesta allau com una casualitat? N'hi ha prou de llegir Wells, Robert Heinlein, Richard Matheson, Joe Handelman, Philip K. Dick, Poul Anderson o, ja que serà 8 de març, l'Audrey Niffenegger de La mujer del viajero en el tiempo, per entendre-ho: cada vegada que la nostra època no ens agrada, somiem que ens traslladem a un altre temps. I com prou bé sabia Wells, els morlocks de torn, mentrestant, esperen fregant-se les mans.