Sobre Olga i la seva ITV

Estimada Olga:

No tinc el plaer de conèixer-te però a vegades compartim pàgines a EL PERIÓDICO i sempre et llegeixo amb gust. El teu article sobre la itv ginecològica del 8 de febrer passat (La visita al 'gine') em va divertir molt -allò de sentir-se «com una pularda sobre el marbre fred», no té desperdici- i a la vegada va animar una reflexió sobre l'oportunitat i el sentit d'aquestes visites. És aquesta.

No t'amago que adoro les interioritats del món femení a què conviden les teves línies. Si hagués d'escollir una desviació sexual seria la de voyeur. Crec que ho sóc bastant però com que la mirada indiscreta és un gest comú d'home, no sé fins a quin punt em desvio de la norma. Per mi que és herència de les pel·lícules del meu admirat Ingmar Bergman que va mostrar a la pantalla la sempre sorprenent, profunda i alambinada psique femenina. Woody Allen, que sempre ha reconegut el seu deute amb Bergman, se li acosta, però li falta aquell punt d'indiscreció, drama i fondària d'anàlisi que va demostrar el cineasta suec. Fins aquí un antecedent plausible que potser justifica el plaer de llegir-te i, especialment, el d'imaginar l'escena que protagonitzes en el teu article.

Al que anàvem: la teva visita al gine. Em va sorprendre que centressis el teu article en si les teves preferències haurien de recaure en ginecòlegs homes o dones. No perquè em sembli una qüestió banal -suposo que deu ser un tema comú de conversa entre amigues-, sinó perquè esquiva el tema de fons: ¿són les visites regulars al ginecòleg/a absolutament necessàries? Em sembla que no. Desafortunadament, l'anomenada salut de la dona s'ha convertit en un món cobejat per facultatius, laboratoris, radiòlegs i alguns especialistes més que no deixen d'exagerar -en benefici propi- els perills per a la salut que us assetgen per ser dones. ¿T'imagines els homes anant periòdicament a l'andròleg/uròleg? (ja hi ha imprudents homes que ho fan i molts han perdut innecessàriament la seva pròstata). Alguna cosa estranya s'ha anat coent al voltant de les malalties, reals o inventades, pròpies del teu sexe.

La història va començar amb la citologia periòdica per prevenir el càncer de coll uterí, després van arribar les mamografies anuals per detectar el càncer de mama, vam seguir després amb la deficiència estrogènica de la menopausa i els seus riscos per a l'esquelet, més tard l'endèmia d'ansietat i depressió per la qual s'està medicant una tercera part dels teus congèneres. I això sense que entrem en la medicalització de l'embaràs i el part a la qual heu contribuït fent-vos mares ben entrats els 30. I encara que en tot això tingueu una mica de culpa, no us mereixeu la que s'ha muntat sobre la vostra salut i el vostre benestar. Lamento que el discurs feminista es polaritzi en la fal·locràcia i el masclisme i descuidi formes més subtils, però a la llarga tan o més lesives, d'abús de la condició femenina com, per exemple, la itv.

Pràcticament cap de les intervencions mèdiques que acabo de citar tenen aval científic i si en tenen, és qüestionable. Poden tenir aval polític, crematístic i fins i tot de reivindicació de gènere, però no científic. Algunes, com el tractament amb estrògens després de la menopausa o les mamografies periòdiques, no només no allarguen la vida ni disminueixen la càrrega de malaltia, sinó que tenen efectes adversos que heu de conèixer. Dues-centes de cada mil dones sotmeses a mamografies durant deu anys patiran una conseqüència indesitjable (segon avís, biòpsia quirúrgica) amb la càrrega psicològica de l'a veure ara què passa. El tractament hormonal després de la menopausa va caure en desgràcia quan es va veure que incrementava el risc de càncer i els accidents vasculars. A les dones que van ser víctimes de les alegries de la indústria farmacèutica i la pseudociència que li va donar suport ningú els ha demanat disculpes. Milers de dones estan sent tractades innecessàriament per suposades osteoporosis a l'haver sigut sotmeses sense cap indicació a densitometria òssia que més d'un gine sol·licita de rutina a totes les pacients que han complert els 40.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Pensa-t'ho bé abans de tornar a una altra itv, sigui metge o metgessa qui et visiti. Els pits te'ls pots tocar tu mateixa, un gest simple que s'ha mostrat tan o més útil que la mamografia per detectar un bony al pit. Els baixos es cuiden amb prudència i bon judici, no amb medicines. La menopausa s'assumeix. I per a l'esquelet, res com els iogurts, l'exercici i no fumar. No exagero. Fes-me cas. Passo dels 60 i ja ho he vist i sentit gairebé tot. Avui les cures de la salut de la dona són un mite que n'ha reemplaçat altres dels quals ens hem desprès ingènuament pagant així cara la nostra ignorància i la idolatria de la salut.

Catedràtic de Cirurgia (UAB).