Fa uns dies, prenent cafè amb el soci d'un despatx d'advocats, la conversa es va acostar a la conciliació de la vida personal i laboral. Em deia ell : «Durant anys, i en totes les organitzacions, el model de professional que s'ha promogut és el que es deixa la vida treballant».
És el professional atroç. El que, en condicions normals, comença a treballar a les 8 del matí i no para fins a les 10 o les 11 de la nit. Només es reserva hores per assistir a actes en què pugui seguir treballant, desplegant una xarxa de contactes per seguir en el seu bucle d'activitat professional.
És l'executiu monocultiu, que no es diversifica, sinó que centralitza tot el seu talent i tota la seva energia en una sola activitat, de manera que se situa en una posició més o menys conscient de risc i de dependència... perquè més enllà de la feina no és ningú.
És també el professional agressiu, que defensa el seu únic espai de desenvolupament davant de qualsevol intrús i l'amenaça com si li anés la vida, encara que en realitat no sigui així. És una qüestió de supervivència comprensible des d'una concepció primària de les teories de l'evolució.
La generació digital, els millenials, veuen les coses d'una altra manera. Tot i que encara no han aterrat plenament en l'àmbit professional, el 89% d'ells consideren que «és important aprendre i desenvolupar-se constantment» i més del 50% prefereix «no tenir feina a estar en un lloc de treball odiós», sentiment que depèn molt estretament de la seva explícita voluntat de «viure la vida».
Les generacions adultes els defineixen com a malcriats i individualistes. Es repeteix el judici de Sòcrates de fa 2.415 anys: «Els joves avui dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i falten al respecte als seus mestres». Lenta evolució la de l'ésser humà.
¿I si els escoltéssim amb la ment oberta? El 76% dels millenials exigeixen als seus caps que els facin cas, perquè saben coses que els han d'alertar. ¿I si un professional atroç, monocultiu i agressiu fos conscient del valor de la vida personal? ¿I si descobrís que pot ser molt més versàtil a partir del que genera la vida quotidiana? ¿I si a més fos capaç d'experimentar la satisfacció que se sent col·laborant amb els altres?
Notícies relacionadesPotser llavors el treball adquiriria un altre valor. I també ho farien altres activitats familiars i socials. El 79% dels millenials creuen que hauria d'estar permès anar a la feina amb texans. Fet tan disruptiu com que defensin que els homes siguin els que passin a sol·licitar massivament el permís de maternitat o la reducció de jornada per guarda legal. O que reivindiquin que el permís de paternitat sigui de quatre setmanes obligatòries, intransferibles i a disfrutar en solitari.
Que els homes obrin les orelles, són els nous temps.
