Peixos i canyes de pescar al Mobile World Congress

Entre la infinitat de novetats i estands del Mobile World Congress (MWC) -el congrés mundial de telefonia mòbil celebrat a Barcelona aquesta setmana- s'amagava un raconet consagrat al desenvolupament de l'Àfrica. En aquest racó - anomenat Africa Connect- des d'un optimisme en el futur gairebé insultant però contagiós, molt propi del MWC, s'hi proposaven tota mena de solucions i artefactes destinats a fer sortir l'Àfrica de la situació de pobresa crònica en què es troba empantanada des de fa dècades. Hi trobaven cabuda des d'un sistema unifamiliar d'energia solar (amb carregadors de mòbil inclosos, per suposat) fins a un sistema per mesurar la quantitat d'aigua dels pous mitjançant una app de mòbil.

Però comencem d'entrada amb algunes dades sobre l'Àfrica. Àfrica es un continent punter pel que fa a la penetració de la tecnologia mòbil. L'Àfrica Sud-Sahariana es el segon mercat a nivell mundial d'aquest tipus de tecnologia (després de l'Àsia) en nombre d'usuaris i a més a més és el que actualment està creixent més ràpid. S'espera que al 2017 el continent compti amb 346 milions d'usuaris i actualment el telèfon mòbil es omnipresent en la vida quotidiana dels africans. Des del telèfon es gestionen espais de la vida quotidiana que a Europa encara ni se'ns acudeix que es puguin gestionar únicament per telefonia. Tenir el compte corrent a l'operador mòbil local en comptes de tenir-lo en un banc o fer transferències internacionals des del saldo del mòbil és el pa de cada dia de molts africans. Això no és estrany en un continent que ha passat directament de la pràctica inexistència de línies telefòniques a l'era digital. Un telèfon fixe és un element ben rar de veure, al sud del Sàhara.

Ens trobem lluny doncs de la imatge de continent destecnificat en la que podríem estar temptats de caure en pensar en l'Àfrica. Això ens pot fer entreveure que més tecnologia no implica per força més desenvolupament ni tampoc menys desigualtat. Ans el contrari. Després de varies dècades de retrocés  en bona part dels indicadors de desenvolupament humà més bàsics -els anys 80 i 90 foren terribles- durant la primera dècada del segle XXI l'Àfrica apenes ha aconseguit sortir de l'estancament o evitar retrocedir, i continua encapçalant els rànquings mundials de mortalitat infantil, educació, sanitat o accés als serveis més bàsics. Moltes de les eines tecnològiques esmentades entren doncs directament en la categoria de pedaços. Pedaços per a quan no existeix un banc, pedaços per a quan no existeix una connexió a l'aigua potable, pedaços per a quan no es disposa d'accés als serveis bàsics com són l'educació, la salut, l'electricitat, etc.

Ja fa anys, a l'escola, ens explicaven el conte dels peixos i de la canya de pescar a l'hora de parlar de com acabar amb la pobresa al món. Bàsicament la moralina de la historia venia a ser que donar un peix a un famolenc només postposa el problema a l'endemà, en què aquest tornarà a tenir gana, mentre que donar-li una canya de pescar permetrà que no torni a estar famolenc. Prescindint de la curtedat de mires de la historieta, que no té en compte alguns elements accessoris importants que n'invalidarien la moralina, com per exemple el risc de que la proliferació de canyes de pescar acabi provocant l'extinció dels peixos, el cas és que davant la necessitat de canyes de pescar, el que es proposa des del principal fòrum internacional de telefonia mòbil són peixos. Davant la necessitat de cobrir drets humans com són l'accés a l'aigua, a l'energia, a la salut o a l'educació en comptes de plantejar-nos construir sistemes estructurats capaços de prestar aquest serveis, ens trobem davant d'una filera de venedors de solucions puntuals que no arreglen el problema de fons, sinó que plantegen pedaços -de pagament, es clar-.

I no qualsevol pedaç. Ens ofereixen un pedaç que s'atribueix ser la solució al problema, descarregant aixi de responsabilitat als causants de l'empobriment (o saqueig) de l'Àfrica. Què importa que cada any milers de milions d'euros siguin extrets il·lícitament del continent per part de les multinacionals? Aquestes mateixes multinacionals les trobem després entre els llistats d'inversors de les empreses presents a Africa Connect, és a dir, explicant-nos que la solució al saqueig de l'Àfrica són les seves petites joguines  tecnològiques. I de pas proposant als africans de pagar-les per duplicat, és a dir, primer invertint en elles els diners extrets il·lícitament per les multinacionals inversores, i després venent el producte d'aquestes inversions a un mòdic preu als mateixos africans, de manera que puguin satisfer les necessitats bàsiques que els paupèrrims estats africans, prèviament saquejats, no són capaços de cobrir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La tecnologia mòbil no és per sí sola la solució als problemes Africans. La fi de les desigualtats i de la pobresa només s'aconseguirà quan l'Àfrica deixi de ser espoliada sistemàticament de les seves riqueses, i pugui destinar els seus recursos a la construcció de sistemes de serveis bàsics dignes d'aquest nom. La tecnologia mòbil pot ajudar-hi, és clar. La posada en marxa de sistemes de e-government, de transparència i de participació són elements clau que poden millorar la qualitat democràtica africana i permetre una utilització més eficient dels seus recursos, per exemple.

Però de moment el Mobile World Congress,  pel que fa al desenvolupament de l'Àfrica, ven fum. La canya de pescar se la queden ells ben amagada, no fos cas que canviés alguna cosa de debò.