La por i el ridícul

La imatge és grotesca. Al voltant del Casa Fuster, hi ha furgons dels Mossos. Els antiavalots, protegits amb una armadura tipus Robocop, es cobreixen la cara fins als ulls, i no és perquè faci fred. Crec que hi ha una amenaça terrorista i han evacuat l'hotel. Fins que els veig. Pugen per ­Jar­dinets de Gràcia. Organització i policia coincidirien en el nombre de manifestants; és fàcil fer-ne el recompte. Són cívics pares de ­família que reclamen preservar la identitat del barri, rebutgen la cessió de 400 noves places ho­teleres. Porten dues pancartes i ni tan sols criden. Tot transcorre en una calma fins i tot massa dis­creta, per tractar-se d'una pro­testa.

Els antiavalots són aquí com a element dissuasiu. Lluny de tranquil·litzar els vianants, generen inquietud. Amb la cara tapada, fan por. Ningú no creuria que el protegeixen; ni tan sols els clients del Casa Fuster, que observen l'escena estupefactes. Escuden els turistes dels barcelonins amb un resultat irònic: la imatge no pot ser menys turística.

Hi ha hagut aldarulls en altres manifestacions. Però ara que els Mossos necessiten un rentat de cara urgent, és absurd que se la cobreixin i insisteixin en un esporuguiment gratuït; el control no dóna seguretat. Alguns asseguren que, si no fas res de dolent, no tens res a témer. Però, ¿qui confiaria en els que oculten el rostre per desplegar-se davant dels manifestants com si fossin delinqüents?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, nega que vulgui provocar amb la compra de les pistoles paralitzants Tàser per a les comissaries. Ho justifica dient que no són letals, malgrat que Amnistia Internacional ha acreditat 500 morts pel seu ús i s'utilitzen com a arma de tortura. No eren letals les pilotes de goma, i se suposa que les maniobres d'immobilització tampoc. I tots recordem les seves víctimes dels últims anys.

El missatge rau en aquesta imatge grotesca. No vetllen per nosaltres, es protegeixen de nos­altres. La por al ridícul es diu vergonya, i no tenen res d'això.