Presentació en societat

Trepidant actualitat política en la qual ens veiem immersos en aquest any electoral. Deu mesos al davant de campanya constant. En l'any en què més decidim, i més escollim, no són pocs els que apressats fan una comparativa de participació ciutadana electoral en el nostre entorn immediat europeu. Que si a Noruega, Dinamarca, Finlàndia o Suècia les eleccions es limiten als tres nivells administratius i que, a l'altre costat de l'oceà, els ciutadans nord-americans deleguen més i voten menys.

No és tan important el quant sinó el quan i com. Pel que fa a la qualitat de la nostra democràcia, introduïdes per primera vegada exigències legals de transparència, queda molt per millorar en responsabilitat de govern i mecanismes ordinaris de participació ciutadana. Els sondejos demoscòpics mostren fins avui un canvi, que si es confima, ens augura un estat permanent de campanya electoral, ja que la supervivència de partits no majoritaris dependrà de l'assegurament del seu perfil propi enfront d'altres opcions polítiques. En l'avantsala de les eleccions se'ns mostren propostes peregrines i utòpiques al so de la indignada societat civil que, a aquestes altures de la pel·lícula, necessita creure. Presentacions en societat de programes electorals i propostes econòmiques que sorgeixen des del populisme o bé des dels lobbies.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I mentrestant, les dades econòmiques segueixen millorant mes a mes, malgrat que la influència dels processos electorals és innegable perquè suposen, com ha passat a Grècia, un factor de risc per a la generació de riquesa i manteniment del benestar.

Altres presentacions en societat, en l'àmbit més pròxim, ja han finalitzat al Parlament de Catalunya: la desfilada davant els membres de la comissió d'investigació de tots els fills de l'expresident Jordi Pujol.