Anàlisi
Una ensopegada que ha de ser una oportunitat
Ara deu fer més de 20 anys de la nostra primera visita a Andorra com a proveïdors de formació financera. Qualsevol semblança del sistema bancari del país pirinenc d'aleshores amb l'actual és pura coincidència, o encara més, és impossible. Que quedi dit d'entrada, doncs, com ja he assenyalat en altres ocasions, una mena de disclaimer: són clients nostres i els hem vist evolucionar, a millor, d'una forma extraordinària en aquestes dues dècades.
Disposem de molt poca informació sobre els fets que han desembocat en la intervenció -probablement temporal, però diligent i lògica- de Banca Privada d'Andorra (BPA) per l'autoritat del sistema financer andorrà, l'INAF, i en la segona intervenció -aquesta vegada una mica més lenta- de Banco de Madrid, la seva filial bancària a Espanya per part del Banc d'Espanya.
Només sabem que hi ha unes denúncies, aparentment a directius individuals de l'entitat, del FinCen, una de les potents i exigents maquinàries de compliment normatiu i d'execució de l'administració nord-americana juntament amb la SEC, o l'OFAC, totes amb molts mitjans i reforçades després dels escàndols corporatius de començaments d'aquest segle i de la crisi financera als EUA en el període 2007-2011.
Es tracta de denúncies dirigides en primera instància al país d'origen de l'entitat i que el Govern andorrà s'ha afanyat a tenir molt en compte i iniciar la seva anàlisi. La intervenció de l'entitat respon no a una acceptació de les sospites, ni per descomptat a una penalització als administradors, -que tenen i han de tenir presumpció d'innocència-, sinó a una mesura lògica en un sector on la matèria primera, els diners, és per naturalesa de gran propensió a la por, diríem fins i tot que al pànic. Un banc està poc dotat per aguantar un rumor, una notícia, una dada fins i tot, que posi en dubte, fins i tot teòricament, la seva reputació i aquesta intervenció de l'entitat és una mesura preventiva i no sancionadora.
Dèiem que el sistema bancari andorrà -les seves entitats, els seus professionals, el regulador- han aconseguit transformar-se i evolucionar espectacularment. I això en els seus mitjans, en la seva orientació empresarial, en el seu compliment elevadíssim de les normes internacionals, en la seva expansió internacional, en la seva plena homologació amb els sistemes financers més eficients, entre els quals destaca a més per la seva tradicional solvència. Ahir, els que més preocupats estaven per les notícies que se succeïen no era ni el Govern andorrà ni els dipositants, sinó la resta d'entitats que observen amb preocupació com l'esforç i l'èxit d'aquests anys es posa en perill.
A vegades, una sacsejada a temps pot convertir-se en una oportunitat i, en aquest cas, per seguir progressant en l'estricte compliment normatiu, condició necessària per prosseguir en la via de l'expansió, de la solidesa patrimonial i professional, i de la preada -en banca- reputació i confiança. Esperem que aquest sigui tan sols un incident d'aquesta naturalesa.
