El somni irreal de retenir Catalunya a Espanya des de l'immobilisme
Juan Carlos Monedero, número 3 de Podem, en una entrevista a TV-3, ens alerta que la independència és un somni no real, perquè sumem cinc segles d'aventura en comú.
El debat històric i historicista per justificar una posició política és un argument típic dels nacionalistes. Arrossegar el debat de la independència de Catalunya cap a l'historicisme té molts riscos. Els favorables de la independència poden relacionar tots els fets negatius de la nostra història dels últims segles i relacionar-los amb Espanya i al revés, els unionistes pintar tots els fets favorables a la relació amb Espanya. És un debat estèril, que només ajuda a reforçar les cosmovisions dels uns i dels altres sense aportar-hi res.
També podem trobar diversos exemples que ens expliquen una història diferent de la que ens explica Monedero. El fet de fer molt de temps que estem "junts" no ha impedit a molts pobles independitzar-se. Començant pels diversos pobles d'Hispanoamèrica que quan es van independitzar acumulaven tres segles d'aventures amb Espanya, i quan els pobles de Cuba i les Filipines (amb la intervenció dels EUA pel mig) es van independitzar sumaven quatre segles d'aventures en comú.
Però no només es tracta d'antigues colònies. Noruega va estar lligada durant cinc segles a Dinamarca, que la va cedir a Suècia i va seguir unida a aquesta un segle més fins que van decidir el 1905 ser independents. Islàndia va ser fundada per colons escandinaus i irlandesos i va estar sota la corona danesa des del segle XIII fins al 1944, en què aquesta unió de set segles es va decidir per la pura voluntat dels ciutadans islandesos.
Per això, als que no som nacionalistes els debats historicistes ens cansen. Ni som els mateixos catalans del segle XV, ni som islandesos del 1944, noruecs del 1905, ni bolivians, cubans o filipins del segle XIX.
La raó per a la no-independència o la independència no es pot sostenir en elements històrics i historicistes, sinó en la simple voluntat dels ciutadans de Catalunya, en els avantatges i els desavantatges actuals de la independència, en els problemes que no se solucionarien en cas de quedar-nos, en les dificultats pràctiques que s'han d'afrontar en cas de decidir ser independents i en l'existència o no d'alternatives llançades des de l'Estat espanyol.
Monedero, de fet, hauria d'estar plantejant aquestes alternatives per a l'encaix de Catalunya i Espanya, hauria d'haver escoltat Iñaki Gabilondo, arriscar-se i oferir una alternativa des d'Espanya. En aquest cas, Podem no és diferent del PP o del PSOE a l'hora d'oferir alternatives perquè els cada vegada més abandonats i cada vegada menys nombrosos federalistes puguin mantenir una esperança.
Els catalans, els que som independentistes i els que són federalistes, estem cansats que els partits polítics que diuen que poden governar Espanya en comptes de donar arguments per seguir dins d'Espanya i fer una oferta seductora ens diguin que la independència és un somni irrealitzable, ens amenacin que acabaríem vagarejant per la galàxia sideral, i repeteixin això tan castís com "que el que no pot ser no és i, a més, és impossible". Monedero ha perdut una oportunitat per animar-nos a participar del que se suposa que és el procés de transformació d'Espanya que defensa Podem.
Sembla que Podem, a més, ha canviat d'opinió respecte al "tema català". Només fa uns mesos Errejón, número 2 de Podem, reconeixia que Espanya hauria de permetre que Catalunya faci un referèndum a l'escocesa. És clar que a Podem li passa igual que amb la seva agenda de reformes, depenent qui sigui que parli i en quin moment demoscòpic es trobi, diuen una cosa i la contrària.
Notícies relacionades¿Però quin és realment el somni irreal? El somni irreal és el de Monedero sobre la idea que Catalunya no serà independent si des d'Espanya no es fa una oferta seriosa. El somni irreal és assumir que un país on aproximadament la meitat de la població ja ha fet la desconnexió d'Espanya es pugui retenir sense que el PSOE, el PP i ara Podem tingui res més per oferir a Catalunya que la simple negació de la independència i del dret a decidir.
I el que cada vegada és un somni més irreal és pensar que el temps juga a favor de l'opció unionista. Fins i tot entre els federalistes més recalcitrants s'ha activat un tic-tac, un compte enrere per esperar aquesta famosa oferta. Si Podem també els falla en això, la independència passarà de tenir una majoria molt ajustada a ser hegemònica. I aleshores sí que el somni irreal és pensar que Catalunya no serà independent.
