La memòria artificial

Algú va piratejar el meu primer compte de Hotmail. Era el de Trencasomnis. Així és com em deien aleshores, per una tendència que tenia a carregar-me la il·lusió dels altres. Vaig compartir e-mails llarguíssims amb amics i amants i amors durant més de 10 anys. Llavors ho criticava tot, ho qüestionava tot i em pensava que era la millor. Era insuportable i verbosa. Un dia vaig voler entrar en aquell compte per nostàlgia, però la safata estava buida. Una part de mi havia desaparegut.

Un altre dia el meu ordinador es va fondre. Vaig anar al servei tècnic. Allà recuperaren molts documents, però les fotos no. Fotos a Croàcia, San Francisco, Nova York. Ni rastre. Vaig tenir vertigen. Per un misteri indesxifrable, només es van salvar les fotos dels viatges que vaig fer amb un noi; a Mallorca, a Sri Lanka i Portugal. Vaig fer fotos abans i també després, a altres llocs, amb altres persones. Però ja no existeixen. Per un caprici digital o binari, l'ordinador només recorda aquell noi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El periodista Jeff Jarvis diu que Google i Facebook coneixen millor el nostre contingut que nosaltres mateixos. Penso en els departaments de Recursos Humans que creuen saber-ho tot de mi a través dels tuits que faig, les opinions que publico o les coses que penjava a Facebook, on vaig casar-me amb la meva millor amiga, que signa amb pseudònim. Després vaig ser pública perquè el meu historial desaparegués, i ara amb prou feines l'utilitzo. Em pregunto quants rostres és capaç de recordar una persona. També em pregunto quin rostre esborraré de la meva memòria quan reconegui el teu.

¿Quantes dades pot gestionar l'univers virtual? ¿Per què guarda unes informacions i en destrueix d'altres? ¿Quin és el criteri? És curiós. El que quedi de nosaltres no és al nostre cap ni als ulls dels altres, ni als àlbums de fotos ni als dietaris, ni en allò que hem après. El que quedi de nosaltres depèn d'algoritmes informàtics, gens humans, i la lògica dels quals se'ns escapa. No m'espanta la intel·ligència artificial, sinó la seva memòria.