¿S'atreviran amb els grans?
La intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA) permet reflexionar més enllà de la resolució sobre un banc sota sospita d'un país sospitós habitual per la seva condició de pseudoparadís fiscal. La magnitud del problema es pot acabar en una apocalipsi financera de l'únic país que s'expressa en català a l'ONU. No és que BPA sigui massa gran per acabar caient, és que Andorra és excessivament petita per poder sostenir el seu sistema bancari ara que aquest ho necessita.
El Tresor nord-americà ha posat contra les cordes un banc i un sistema bancari que flirtejaven entre el paradís fiscal i l'ortodòxia bancària. S'han carregat el banc sense ni tan sols un judici, cosa que contrasta amb l'escàs èxit del nostre país quan demana informació sobre clients imputats per blanqueig o corrupció. La història ens demostra que cada període té el seu imperi, i els americans segueixen exercint de policia global.
Extraterritorialitat dels EUA
El món va canviar l'11 de setembre del 2001. Un atac tan brutal al cor de les finances globals va tenir no només una resposta militar, certament millorable, sinó també una resposta regulatòria contundent, la Patriot Act. Aquesta legislació busca asfixiar financerament els enemics d'Amèrica fent de la lluita contra el blanqueig una prioritat. Avui qualsevol banc que vulgui operar als Estats Units ha d'acceptar unes regles molt dures, entre les quals hi ha no treballar amb persones o països inclosos en diverses llistes de sospitosos. No fa falta preguntar: s'està amb ells o contra ells. I sembla que BPA no va fer cas del tot d'aquestes llistes, de manera que li ha caigut tot el pes de la llei americana, que gaudeix d'una extraterritorialitat que cap altre país és capaç d'aplicar. El principal problema de BPA és haver facilitat la vida financera a persones amb les quals els Estats Units no deixen que s'operi. D'aquí derivarà una multa de consideració, i a més a més una querella criminal contra els gestors, perquè en temes de blanqueig els gestors assumeixen responsabilitat personal.
Andorra és un estat molt petit; tant, que els seus bancs mouen 17 vegades més diners que el PIB generat per tot el país en un any. L'Estat no podrà arreglar el problema de la banca encara que ho vulgui fer, perquè no té diners ni capacitat per endeutar-se. Serveixi com a exemple que el Regne d'Espanya va haver de demanar 100.000 milions d'euros (el 10% del PIB, més o menys) per sanejar part dels seus bancs (encara que després va utilitzar-ne poc més de 40.000 milions) a la Unió Europea. El problema de BPA l'ha de solucionar la mateixa BPA i com a màxim els seus bancs veïns, perquè el Govern d'Andorra simplement no té prou diners ni un soci a qui recórrer perquè els hi presti. Per això l'única sortida és la venda o la liquidació. I si no es garanteix que els Estats Units no actuaran contra un possible comprador, cosa que de moment no es garanteix, només hi té cabuda una liquidació on tothom hi perd: empleats, creditors i dipositants, que com a molt rebran 100.000 euros per client (en el cas dels fons, està per veure què passa amb la gestora pròpia). Per això és normal que els clients vulguin rescatar els seus diners, però ja és massa tard, perquè per evitar el col·lapse s'han imposat restriccions a les disposicions. El que està passant és el més habitual quan un banc es liquida. Els que opinaven que s'havia de deixar caure els bancs rescatats pel FROB tenen un clar exemple del que hauria pogut passar si el Govern d'Espanya hagués mirat cap a un altre costat. No ens ho podíem permetre.
Protegir els estalvis
Andorra està desenvolupant un pla de normalització i transparència, però la seva realitat bancària encara és un pèl opaca. No s'ha de demonitzar tota la banca andorrana, ja que no és delicte tenir diners fora d'Espanya. Quan semblava que ens feien fora de l'euro, van ser molts els que van mirar d'obrir comptes a Andorra o Suïssa per protegir els estalvis de tota la vida, igual que en molts llocs de Sud-amèrica la classe mitjana estalvia a l'estranger perquè els governs porten periòdicament a la fallida aquests països o simplement confisquen els diners.
Notícies relacionadesEl problema de la banca off shore no ve del fet que es busqui un lloc segur on aparcar els diners, sinó de ser un punt habitual perquè els diners dolents (màfies, narcotràfic, prostitució, corrupció…) es colin en els circuits normals. I com passa sempre, la majoria de clients normals de BPA pagaran per la suposada mala gestió del banc en relació amb una colla de clients.
L'objectiu de BPA marcarà un abans i un després en la banca andorrana, que molt probablement convergirà en un termini molt més curt del previst amb la banca normal. Tant de bo els americans trobin altres BPA a les illes Caiman, Panamà, Jersey, Mònaco, Luxemburg, Suïssa… Només així serà cada vegada més difícil que els que no tenen escrúpols (fiscals i no fiscals) puguin moure els seus diners.
