La vida bona
Si pogués triar, ¿qui no es quedaria amb una vida bona abans que amb una que et porta directament als inferns de la ment? En aquesta societat hostil, on l'insult sembla resoldre més que no pas la responsabilitat, on les campanyes polítiques es converteixen en un intercanvi d'acusacions sobre realitats que semblen molt diferents depenent de les boques que les descriguin; en aquesta societat també hi ha qui aposta per mostrar el camí de la vida bona, per mostrar la bellesa, per guiar-nos cap al poderós camí de construir. Aquest cap de setmana se celebra a Tudela la segona edició del Congrés del Benestar amb la intenció de navegar per «l'angoixant pregunta», com la va qualificar Albert Camus, de ¿quin sentit té la vida?Convido qualsevol -m'hi incloc- a assistir-hi per aprendre o recordar el camí de l'anomenat benestar tan sacsejat o maltractat pels acabalats, pels poderosos i per nosaltres mateixos. Encunyar una nova moneda amb l'efígie de Felip VI a la cara i 70 anys de pau a la creu sense tenir en compte els 40 anys de dictadura, patiment, silenci que va viure el nostre país, o que Hisenda compari els pagaments en b al PP amb els pagaments a Càritas o a la Creu Roja com argumentari del no delicte al fisc, no ajuden al seny general.
Però, ¿fem l'impossible per cultivar el nostre optimisme? Cada dia es produeixen notícies que sacsegen el nostre credo social i ens porten a la desesperança. El psiquiatre Luis Rojas Marcos creu que «a Espanya l'instrument de la comunicació en general és la queixa» i que dediquem poca estona a cultivar la nostra pròpia felicitat o «satisfacció de la vida». Potser només cal salpebrar les nostres queixes com si tot l'any se celebressin les Falles, potser no és la via enfocar la totalitat de la responsabilitat en l'altre: els poderosos, els polítics, el veí, la teva parella, la teva mare, la teva cunyada, el company de feina...
Notícies relacionadesUna paparra poderosa
¿Potser així aconseguim l'anhelada vida bona? La queixa és una paparra tan poderosa que pot arribar a plomar-te d'eines i apoderar-se del control de la teva vida. No vull dir amb això que s'ha d'abandonar, però no abonar-la fins a convertir-la en la terrible situació de no hi ha sortida.La protesta en acció no és queixa, la demanda de respostes noves no és queixa, l'unir-se i manifestar-se per un futur millor és reacció. El mateix que el vot hauria de ser un dret poderós mai inhabilitat per la falta de fe. Crear junts una vida bona, el fer per a un i per a tots; deixem d'assenyalar i actuem. Visc en l'esperança que aquest diumenge sortiran molts andalusos per dipositar la seva papereta, el seu vot. El canvi depèn de tots perquè la nova consciència social ens pot portar a la vida bona.
