Tunísia va viure ahir un altre capítol de violència en la tortuosa transició democràtica que va començar el 2011 i que va inspirar aires de canvi en bona part del món àrab. Des d'aleshores, el terror havia fet aparició amb assassinats polítics i amb escaramusses continuades entre terroristes i forces policials. Però gràcies a una mobilitzada i organitzada societat civil el procés de transició ha continuat avançant fins al punt de veure la primera alternança de govern democràtic. Tunísia, sota la presidència d'un polític de l'era Burguiba fundacional de la República com Béji Caïd Essebsi, s'erigeix avui per tot plegat en l'excepció democràtica d'una regió que va veure com la primavera àrab deixava al seu pas lleus reformes democràtiques, el retorn a formes autoritàries o, en el pitjor dels casos, l'enfonsament de l'Estat i l'enquistament de conflictes civils, com a Líbia o Síria.
I és l'excepcionalitat tunisiana la que ara ataquen els dimonis sorgits d'aquells conflictes, sigui com a Estat Islàmic (EI) o com a altres grups terroristes. Per aquest motiu l'objectiu d'ahir és revelador: el complex residencial que alberga tant el Parlament com el Museu del Bard i els seus visitants. D'un cop de tac s'amenaça tant la consolidació de la república democràtica tunisiana com el principal museu del món d'època romana.
Per l'Estat Islàmic, les cultures preislàmiques i l'art figuratiu han de ser destruïts, especialment en el cas de Tunísia, que en la seva constitució com a Estat modern ha incorporat el llegat de cultures passades, siguin númides, fenícies, romanes, musulmanes o otomanes.
L'atemptat també busca intimidar els occidentals, principals víctimes en aquest cas, i debilitar el turisme, que és la font d'ingressos amb què compta el país per revitalitzar l'economia. També s'ataca els turistes com a infidels que simbolitzen la interrelació dels tunisians amb estrangers la presència i possible influència dels quals els terroristes volen exterminar.
Revulsiu i reacció
Notícies relacionadesNo obstant, més enllà de manifestacions de dolor, l'atemptat pot servir com un revulsiu perquè es comprengui l'abast de l'amenaça que s'està gestant des de Líbia i reaccionin. El pandemònium que viu Líbia, que està dividida en dos governs amb seu en ciutats diferents i milícies armades per tot arreu, a la qual aflueixen els terroristes que estan formats i habituats a la barbàrie a Síria i l'Iraq, és l'oportunitat que esperava l'EI. Des d'aquí vol estendre la seva influència al nord de l'Àfrica i amenaçar directament Europa des de les seves costes.
És una qüestió vital que la comunitat internacional i especialment els països de la regió, començant per l'Aràbia Saudita i els països del Golf, s'impliquin a Líbia contra el terrorisme i l'EI. I paral·lelament, és necessària una gran operació de suport polític per a Tunísia dotada d'un paquet econòmic i financer de magnitud a escala real. Europa hauria de dedicar ara una quantitat deu vegades més gran que els 300 milions d'euros anuals amb l'objectiu de consolidar un exemple de règim democràtic com el que representa Tunísia per al món àrab.
