Anàlisi
Andalusia: legislatura oberta
El PSOE es manté, el PP cau de manera estrepitosa, Podem entra al Parlament andalús amb 15 escons, Ciutadans sorprèn amb 9, i IU, amb 5 diputats, es veu a aquest costat de la frontera de poder tenir grup parlamentari propi. Una vegada obertes les urnes, és així com ha quedat també oberta la desena legislatura autonòmica. Comença amb la marca que han deixat els vots de la ciutadania: una pluralitat política que defineix la nova legislatura com a especialment nova. Aquest caràcter obert es projecta, amb una composició de la Cambra com aquesta, cap al futur. Amb la majoria relativa aconseguida pel Partit Socialista, s'ha de veure què es podrà fer de cara a un Govern estable. No és pas fàcil, per més que Susana Díaz, en el moment de convocar les eleccions, establís l'anhelada estabilitat com a justificació de la seva decisió de dissoldre el Parlament i donar per acabat el Govern de coalició amb IU. Això és història. ¿Per on aniran els camins del futur?
L'autoretrat de la ciutadania que surt d'aquestes eleccions confirma que la societat andalusa continua atorgant al PSOE un notable suport com a garant d'èxits socials que es consideren irrenunciables, i això malgrat corrupteles i dèficits democràtics. Si aquest suport confirma un majoritari perfil d'esquerra de l'electorat andalús, aquesta imatge es veu reforçada pel fet que Podem irromp amb una força significativa, assenyalant amb claredat cap on s'inclina un sector de l'electorat que aposta per canvis en profunditat en la forma i en el fons de la vida política. Si a això s'hi sumen els escons que conserva IU, malgrat el cabal de vots que ha perdut, és clar que la foto que produeix de si mateix l'electorat andalús és netament d'esquerres. Aquesta majoria social és, sens dubte, un element indefugible a l'hora de pensar que a Andalusia són necessaris pactes per l'esquerra per encarrilar la governabilitat de l'autonomia.
Notícies relacionadesCiutadans, amb el salt que en qüestió de setmanes l'ha portat a ocupar un lloc tan destacat en l'escena política -anticipant moviments similars arreu de l'Estat-, apareix com aquell partit de dreta civilitzada, liberal si es vol, que el PP és incapaç de ser per la duresa de les seves polítiques econòmiques i l'autoritarisme de les seves posicions neoconservadores. La baixada del vot popular a Andalusia mostra com es paguen les factures d'ajustos injustos, cinisme polític, corrupció i lideratges que no són tals per l'artificiositat amb què es generen.
La legislatura té al davant un camí complicat, especialment en un començament que ha d'esquivar els condicionaments que suposen les pròximes eleccions municipals i les més remotes, però no llunyanes, eleccions generals. Després de l'autoretrat andalús, des de la mateixa Andalusia tots pensen resistir-se a ser retratats de seguida amb companys de viatge que no se sap com seran vistos pels votants propis o com seran enjudiciats en el debat polític immediat. Cal claredat d'idees i coratge polític.
