Censura i promoció

El Macba va rectificar i finalment ha inaugurat l’exposició 'La bèstia i el sobirà', incloent-hi l’obra d’Ines Doujak que va generar la polèmica. L’escultura representa el rei Joan Carles sodomitzat per la bolivariana Domitila Barrios de Chungara sobre uns cascs nazis. A hores d’ara, ja l’ha vist tothom. És tan lletja i anem tan poc al Macba, que si el director del museu, Bartomeu Marí, no l’hagués rebutjat, hauria passat desapercebuda. Però el veto s’ha convertit en la millor promoció.

Deixant de banda la pèssima gestió d’aquest tema, l’episodi reobre el debat sobre la llibertat d’expressió. Hem sentit a parlar de censura. Però, ¿realment es tracta d’això? Si una editorial refusa la publicació d’un manuscrit, ¿l’està censurant? Els freelance venem cada article, i el mitjà decideix si els compra o no, segons uns criteris no sempre compartits. ¿Tendeix un mateix a autocensurar-se per col·locar el seu text? ¿Ens autocensurem a la xarxa per obtenir més seguidors? O, al contrari, volem provocar fins que ens bloquegin per aconseguir una repercussió més gran?

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

A l’era d’internet, la censura és difícil i esdevé absurda, perquè paradoxalment funciona com a reclam. Està per veure si el Macba tindrà més visites arran de la polèmica; en qualsevol cas, tots hem vist l’obra que es pretenia ocultar (sense interessar-nos per la resta). Molt més greu és l’atemptat a la llibertat d’expressió que el Tribunal Suprem ha exercit contra vuit persones que es manifestaren davant del Parlament, en condemnar-los a tres anys de presó.

Fa un temps que dono la meva opinió en aquest diari i mai no m’han tocat un adjectiu. No crec haver-me tallat un pèl, i reconec haver escrit alguna gamberrada. Podria sentir-me frustrada, atès que el que es porta ara és que et censurin. Però, al contrari, estic molt agraïda. Per la confiança, el respecte, la llibertat. Hi he estat molt bé. Les raons que me’n vagi no tenen cap morbo; simplement, la vida són canvis. Per això, només em queda dir: moltíssimes gràcies.