"Els andalusos s'han equivocat" i més arguments paternalistes

Aquesta campanya electoral andalusa i les anàlisis han estat plenes dels més clars exemples de paternalismes i fins i tot insults als andalusos. Segons sembla a algunes persones els costa entendre que hi hagi motius racionals perquè Susana Díaz hagi aguantat l'impuls dels partits emergents i el PP s'hagi desplomat.

Comparteixo plenament la sensació recollida per aquest tuit d'una activista andalusa:

Podíem fer un document col·laboratiu amb insults als andalusos. N'hi ha per a unes quantes de pàgines.

— Fátima Ramírez  (@Mernissi) March 23, 2015

He seguit aquesta campanya electoral i les anàlisis posteriors, i sense ser andalús m'he sentit ofès en carn aliena.

Durant la campanya hem tingut perles glorioses: els vídeos del PP d'Extremadura deixant els andalusos com uns ignorants polítics davant els il·lustrats extremenys que saben “votar bé” (o sigui PP), o les desafortunades declaracions d'Albert Rivera dient que ensenyaria a pescar els andalusos.

Però el pitjor ha arribat amb les anàlisis dels resultats. I aquí no se'n salva cap postura política, excepte la dels guanyadors in extremis. Totes han tingut els seus hiperventilats. Simpatitzants de Podem dient que Andalusia és un forat negre, militants del PP qualificant de poc més que ignorants els andalusos, “opinadors” anomenant-los xais analfabets i més d'un hiperventilat dient que ara entén els catalans per voler ser independents i per això voten els andalusos. Un error, molts catalans volem ser independents respectant el que votin els andalusos per autogovernar-se.

Alguns no s'adonen que els andalusos han votat en clau Andalusia, igual que els catalans també votem en clau Catalunya en les autonòmiques, més exacerbat encara quan l'atac a la identitat andalusa ha estat durant la campanya. El PSOE d'Andalusia ha sabut aglutinar el discurs de l'andalusisme igual que històricament CiU va aglutinar el vot defensiu catalanista a Catalunya.

No crec que sigui gaire difícil entendre que els ciutadans voten pensant en els seus interessos i no hi ha més persona que sàpiga millor quin és el seu interès que ell mateix. Els andalusos no necessiten que ningú els digui des de fora el que els interessa més. Dir-los que “s'equivoquen” a més de tenir l'efecte contrari assumeix que nosaltres som més llestos que ells per saber què els convé.

Els catalanistes més que altres hauríem de saber que atacar un poble per les seves preferències i les seves decisions des de fora d'aquest cos social no és la millor manera de respectar-los. Aquest és el tracte que patim els catalans que des de fora contínuament se'ns utilitza com a espantall. En plena campanya autonòmica andalusa es va utilitzar l'anticatalanisme per criticar Ciutadans.

També patim ingerències contínues per destruir el model convivencial i lingüístic català. Contínuament qüestionen la nostra capacitat per prendre les nostres pròpies decisions i el mateix s'ha fet amb els andalusos.

Puc entendre, encara que no ho comparteixo, que algú ho faci des de postures d'hegemonisme espanyolista. Aquestes persones volen que tot Espanya sigui homogènia i respongui als mateixos criteris i els sorprèn que en alguna regió vagin a contracorrent. Però no entenc i menys accepto que ho facin des de moviments de transformació com el de Podem i l'esquerra plural o des del sobiranisme català no ho entenc i menys estic disposat a acceptar-ho.

En comparació des de les veus de l'espanyolisme hegemonista i ranci aquestes veus irrespectuoses des dels moviments de transformació són minoritàries. Si volen ser moviments de transformació creïbles, aquest tipus d'arguments haurien d'eradicar-se.

Notícies relacionades

Andalusia decideix avui el seu futur en les eleccions més obertes de la seva història

Podem irromp amb força però no enterra el bipartidisme

La transformació a Espanya no pot partir des del paternalisme hegemonista per un costat o la transformació des de Catalunya per l'altre no pot tenir al seu interior el menyspreu de les preferències que tenen altres pobles d'Espanya.

Per molt minoritàries que siguin aquestes postures en els dos moviments, els activistes de cada postura haurien d'estar alertes per rebutjar-les. Els simpatitzants de “Podem” i la via reformista espanyola perquè no es pot guanyar menyspreant les preferències de 9 milions d'espanyols. Els simpatitzants de l'independentisme, perquè hi ha 1,5 milions de catalans d'origen directe o indirecte andalús, i perquè es juguen la credibilitat del seu moviment i el seu discurs fora de Catalunya.