Els comicis de la redistribució

¿Més és menys? Tot depèn, diran alguns, dels resultats. Andalusia va votar diumenge apostant per més i el resultat va ser menys. Menys, ¿en què? Permetin-me que aparti del debat els diferents partits que han obtingut representació, analitzats ja després de l'escrutini definitiu i la ressaca electoral posterior.

Més i millor democràcia és la que aconsegueix sumar més participació de la ciutadania, més il·lusió i més compromís de servei públic. Aquest diumenge a Andalusia el cens electoral comptava amb 250.000 persones més amb dret a vot, a diferència del 2012. Veient els resultats sorprèn que la participació no hagi crescut a penes, malgrat que es presentessin partits que van revolucionar les europees: Podem i Ciutadans. L'abstenció ha tornat a ser la guanyadora d'unes eleccions amb un 36% en la comunitat que té una taxa d'atur del 34% (deu punts sobre la mitjana espanyola), amb la menor inversió sanitària per habitant i amb la taxa d'abandonament escolar més eloqüent d'Espanya, un 28%. Si a això hi afegim els casos de corrupció institucional dels ERO, que afecten dos expresidents (Chaves i Griñán), l'exministra Magdalena Álvarez i cinc consellers de la Junta, tot semblava indicar que la participació seria massiva en una comunitat on el 1996 va arribar a votar el 78% del cens o el 73% en les últimes de Chaves. Però no ha sigut així. No sense pesar crec que han sigut unes eleccions redistributives. La redistribució del càstig, la desil·lusió i el clientelisme. La pauta de consum només ha canviat de marques i segueix present la vella política, aquella en què la corrupció no resta i en què l'oposició no suma. La nova política -la que proposa, arrisca, suma i aposta per l'interès general- està encara per arribar.