Preparats, llestos...

Falta menys d'un mes. Les editorials escalfen motors perquè es juguen bona part de l'any en aquestes pròximes setmanes. La Diada de Sant Jordi i la Fira de Madrid són la Champions dels llibres, el punt d'inflexió que posarà cadascú al seu lloc a nivell comercial. N'hi haurà que es tiraran al gintònic per celebrar els resultats i altres que es tiraran als antidepressius. Si com m'expliquen, la temible llista Nielsen assegurava que només vuit títols van aconseguir l'any passat ultrapassar la xifra de 100.000 exemplars venuts, entendran la que li ve a sobre al sector editorial. I això que alguns diuen entreveure brots verds, però segueix havent-hi por, molta por. Així que els grans transatlàntics ja han sortit de port camí d'aquests grans esdeveniments, disposats a destrossar les llistes, i de passada destrossar-se els canells firmant. Vostès saben, i jo també, que María Dueñas, Arturo Pérez-Reverte, David Trueba, Dolores Redondo i la incombustible E. L. James, entre altres, s'ho  menjaran tot. I fantàstic que així sigui. Però confesso que quan m'abstrec i penso en les últimes lectures que m'han fet fibril·lar, sento la necessitat de demanar-los, humilment, que es facin un favor, i sense renunciar a aquests grans èxits, s'atreveixin també amb altres títols, que encara que s'hagin venut menys, no oblidaran. Últimament no sé les vegades que he tret el cap a El balcón de invierno de Luis Landero: un relat d'extrema sensibilitat que va al rescat d'una memòria familiar que acaba per ser la nostra. També he deambulat per Entre culebras y extraños, de l'autor gallec Celso Castro, per viure una poètica història de creixement, que l'autor assegura que és la seva quan és la de tots. I, és clar, he entrat en el Gran Cabaret de David Grossman, del qual he sortit amb la certesa que la infància és la verdadera pàtria de l'ésser humà. Són tres novel·les; podrien ser algunes més. Històries que no generaran grans cues quan arribi el dia dels fets, ni els provocaran tendinitis als seus autors, però que si decideixen llegir-les descobriran que hi ha dedicatòries que no és necessari reclamar. Estan en l'obra mateixa.