El que ens depara el futur

Sempre m'ha fascinat descobrir com novel·listes com Jules Verne, Asimov o George Orwell o com pel·lícules com Mad Max o Blade Runner es van anticipar al seu temps i van plantejar situacions inconcebibles en aquell moment, però que el futur ha anat donant-los cos i proximitat.

Més enllà de la seva imaginació i del seu talent, la veritat és que segurament darrere de totes aquestes obres visionàries hi ha molt d'estudi, de coneixement dels avenços tècnics i també d'observació obsessiva de l'entorn.

O dit d'una altra manera, aquells que viuen a la cova, els que viuen piconats per la contingència i la quotidianitat o simplement els analfabets vitals és molt difícil que vegin el futur i es preparin per seguir-li el pas.

Potser això explica la poca atenció que es presta a les noves tendències que ja estan marcant el que serà el futur del treball, i potser també per això les nostres polítiques públiques i normatives, també atrapades per la urgència de l'aquí i l'ara, pateixen d'una falta de valor estratègic preocupant.

Podríem començar pels mercats de treball globals. En els últims anys, han proliferat plataformes on-line a través de les quals es compren i es venen el que es denomina HITS (Human Intelligent Tasks).

El reclam comercial ens dóna una pauta clara de cap on anem: accés global a força de treball 24h set dies a la setmana, milers de HITS completats en minuts, i pagant tarifes salarials mundials només quan s'està satisfet dels resultats.

Podem seguir amb les empreses de data mining que ofereixen analítiques a partir de quantitats enormes de dades personals, amb què pretenen aconseguir que es puguin predir les conductes dels treballadors i anticipar i matisar decisions directives.

I només com un exemple més, les agressives polítiques de retribució de les start up, moltes de les quals de creació local a rebuf de les TIC i en què a l'ús de fórmules innovadores de contractació civil o mercantil dels serveis se sumen deures de compensar l'empresa quan s'és un bad leaver, és a dir, quan es decideix rescindir el contracte en contra de la voluntat de l'ocupador.

No cauré en el lament de Jorge Manrique que «qualsevol temps passat va ser millor». Però, per citar un gairebé homònim seu, sí que faré meves algunes de les reflexions del filòsof del dret Ricardo García Manrique quan reivindica un procés constituent per a la regulació del «dret al treball».

Els processos hiperactius d'innovació i la tendència imparable a la globalització de l'ocupació provocaran els pròxims anys un canvi estructural en moltes de les professions, però també en la forma com tradicionalment hem organitzat la feina.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Les regles de «l'antic règim» segueixen sense funcionar. Per a les empreses d'alt valor afegit obsessionades pel talent, la normativa laboral és petita, inútil i incòmoda. Per a la infinitat d'empreses de poc o nul valor afegit, aquestes normes s'han convertit en una perillosa palanca per a l'especulació.

Sigui com sigui, si aspirem a ser una economia competitiva, haurem de posar-nos les ulleres de veure-hi i dominar l'horitzó… i incorporar al nostre repertori costumista una mica més de ciència-ficció com els visionaris de les pel·lícules esmentades.