En acte de servei
Entre les 150 víctimes del vol de Germanwings, la UGT de Catalunya ha perdut a dos afiliats, un d’ells delegat a la seva empresa. Al nostre dolor per totes les persones que han trobat la mort en el sinistre, els nens que tornaven de l’intercanvi a Llinars del Vallès, els treballadors i directius de les empreses que anaven a participar en la fira alimentària a Alemanya, i el de tota la resta de persones que volaven a bord del tràgic avió, el nostre sindicat suma la pèrdua de Francisco Javier Goñalons Sánchez, operari d’AG Ibèrica que es traslladava a Düsseldorf per a reparar maquinària industrial, i de Manuel Rives Salinas, que va pujar a aquell vol per assistir a la reunió del Comitè Europeu de Delphi del que era membre com a representant dels treballadors i les treballadores. Avui els dos estan en el nostre pensament i en el nostre record. Com hi és també la nostra solidaritat i tot el nostre suport a les seves famílies i el seus amics.
Tots dos anaven a Alemanya per raons laborals. I Manel, a més, per qüestions sindicals. Per defensar els interessos els seus companys i companyes de Delphi. Incansable, Manel no havia deixat de lluitar al llarg de tots aquests anys per la millora de les condicions laborals, per la millora dels salaris, i com tots els sindicalistes, pel manteniment dels llocs de treball enmig d’aquesta brutal crisi econòmica. I ho feia amb un compromís inequívoc i amb un sentit de la responsabilitat que el va fer assumir les complexes tasques de representar i negociar en nom dels treballadors i les treballadores de Delphi en el si del Comitè Europeu d’aquesta empresa del competitiu món de la indústria auxiliar de l’automòbil.
I això és al que anava quan va agafar aquell fatídic avió. Anava a una dels milers de reunions on els sindicalistes cada dia han d’afrontar situacions de dificultat, tenses negociacions i prendre decisions que assegurin el futur dels llocs de treball. El nostre company Manuel era un sindicalista dels clàssics, formats en la vella escola dels centres de treball del metall, en una fàbrica on la credibilitat es guanya cada dia a base de proximitat, implicació i fortalesa.
Però Manuel també era una persona amb curiositat, amb ganes d’aprendre i de créixer, amb inquietuds que no el permetien parar quiet ni un segon. Manuel, que era pare de tres fills, era molt conscient que en l’aprenentatge permanent rau el progrés personal, i que la formació és la base del progrés social i col·lectiu, per això havia estudiat Filologia Hispànica i la seva necessitat de saber l’havia encaminat cap als estudis d’Història.
Manel va ser un exemple de lluita sindical i vitalitat. Un exemple de compromís amb el món que ens envolta i amb les ganes de fer que esdevingui millor per al seus fills i per als de tots. Amb aquesta voluntat es va afiliar a la UGT de Catalunya i amb aquest compromís anava a reunir-se al Comitè Europeu de Delphi en representació dels treballadors i les treballadores, quan es va trobar amb la mort. Només tenia 52 anys. Injust, molt injust.
Notícies relacionadesLa tragèdia ens ha colpit a tots. Mai no oblidarem les 150 víctimes. Mai no oblidarem els nostres companys Francisco José Goñalons i Manuel Rives.
Post publicat al blog de Josep Maria Àlvarez.
