Actuar és humà

La catàstrofe aèria dels Alps ha omplert els mitjans de comunicació d'opinions sobre les raons que subjauen en aquest fet. La complexitat del que va passar ens obliga a ser cauts en els nostres judicis sobre els procediments de seguretat de la navegació aèria, de les seves tripulacions o dels mètodes de selecció i avaluació dels pilots. En aquest i en altres successos relacionats amb sistemes tecnològics complexos emergeix una vegada més un element clau: el factor humà, capaç no només de dissenyar, fabricar i gestionar un sistema tecnològic d'elevada complexitat, sinó també de conduir-lo a la catàstrofe, i amb ell multitud de vides humanes.

A pesar que per imperatiu estadístic s'insisteix que l'avió continua sent el mitjà de transport més segur, aquesta catàstrofe ha demostrat una altra vegada que la seguretat vista des d'un punt de vista exclusivament tècnic no és suficient i que s'ha de prestar moltíssima atenció a la resultant de la interacció entre la tècnica i el factor humà. Sistemes altament complexos com l'aeri, el nuclear, el ferroviari o el petroquímic s'enfronten al mateix repte: considerar el factor humà com una peça clau de la seguretat del conjunt del sistema. De fet, s'estima que aquest factor està en la base de més del 50% dels accidents i incidents que tenen lloc en aquests sistemes tecnològics. No es tracta només de reflexionar al voltant de la fiabilitat dels nostres actes com a humans, sinó també sobre els procediments de control ex ante que haurien de prevenir situacions com l'ocorreguda a Seyne-les-Alpes, considerant a més que l'ésser humà actua sempre per i des d'un gran nombre de variables personals, organitzacionals, socials, situacionals i/o ambientals, que sovint dificulten la identificació de les causes humanes dels sinistres. Aquests mecanismes de prevenció han d'assegurar a més a més un eficient desplegament de les funcions, no només individuals sinó també col·lectives -com a sistema o factor humà-, dels membres de les organitzacions que carreguen amb la responsabilitat de garantir la seguretat dels altres.

El factor humà no només és l'element més flexible, adaptable i valuós dels sistemes tecnològics complexos, sinó també l'únic insubstituïble, i a més el més vulnerable a influències que puguin afectar negativament el seu comportament. Aquesta característica del factor humà i la quantitat i complexitat de variables a tenir presents fan que les qüestions sobre la prevenció en aquest àmbit meriten enormement complexes: abordar la prevenció en l'àmbit del factor humà i les seves conseqüències (no només errors, sinó també actes deliberats) és constatar la necessitat de desplegar noves estratègies de connexió entre les normes i els comportaments, estratègies basades en el fet que la tecnologia no ho pot tot i que la imaginació, la improvisació o la sociabilitat, amb freqüència rellevants en models de prevenció, són valors afortunadament ara com ara exclusivament humans.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Això ens porta a considerar, per un costat, que la gestió del factor humà en tasques de prevenció implica no només formació (competències i habilitats reglades), sinó també el disseny d'equips humans capaços de balancejar-se en aquestes tasques: la limitació d'un és suplerta per un altre, i al revés. Com més complexitat tecnològica, més complexitat de la gestió del factor humà. I això no es resol només amb formació, sinó també amb una estructura de presa de decisions que contempli, per exemple, la impossibilitat d'executar accions en fase crítica per part d'un sol operador, o apostar per sistemes preventius de revisió que identifiquin també alteracions del factor humà que poguessin comprometre la seguretat. Es requereix lluitar contra la implantació de rutines que, per quotidianes, provoquen que s'abaixi la guàrdia que de vegades està en la base d'accidents i incidents. La gestió dual preventiva i la lluita contra la rutina s'han de complementar amb la generació d'un espai suficient per a la improvisació en la mesura en què, amb freqüència, en la presa de decisions crítiques s'ha demostrat prioritari el coneixement humà enfront de la rutina tecnològica.

El factor humà és, finalment, essencial en la gestió de les catàstrofes. Un exemple és el fiscal de Marsella en aquest cas: evitar l'ambigüitat mitjançant un portaveu competent i dades veraces que evitin confusió i equívocs. Molt diferent del tractament del Govern espanyol en l'accident de l'avió militar Iak a Turquia el 2003. La seva injustificable falta de rigor va causar la indignació de l'opinió pública i l'increment, si és possible, del dolor dels familiars. En fi, si errar és humà, encara més ho és actuar. I no hi ha màquina, ara com ara, que ho pugui igualar. Sociòloga.