El final de les quotes làcties, un repte i una oportunitat

Era crònica d'un final anunciat: 31 de març, fi de les quotes lleteres instaurades per la UE el 1984 per limitar la producció de llet i mantenir uns preus rendibles per als productors. Ho vaig dir el mes passat i hi insisteixo: malgrat les quotes, el productor lleter ho ha passat més malament que bé especialment en aquests últims anys.

I ara cal veure si som capaços d'afrontar els reptes i les incerteses d'aquest nou context liberalitzat per convertir-les en oportunitats per al sector que ens permetin garantir el futur de les nostres explotacions, que tenen un paper essencial en el desenvolupament rural i la fixació de la població en el territori i de la nostra indústria, ja que si ens atenem al consum és evident que som clarament deficitaris en la producció de llet, estem important llet per al nostre consum, i ho podem ser molt més en un context globalitzat en el qual s'estan incorporant mercats emergents com l'asiàtic, que ara ha descobert la llet.

També és cert que els productors són la baula més feble de la cadena, malgrat les quotes, i la indústria inicialment, i ara també la distribució, han estat factors de pressió constant al ramader i han fet que els preus no aconseguissin sobrepassar els preus de cost.

¿Tenim oportunitats? ¡Segur! La demanda té recorregut. Però hem de ser capaços de sumar i generar massa crítica, d'aportar valor afegit a les nostres produccions de llet i derivats. El sector mateix ha evolucionat concentrant-se, i passant de les més de 4.300 explotacions que hi havia fa uns 25 anys a les 786 actuals, malgrat els impediments que hi ha posat l'Estat, com la impossibilitat transferir quota sense explotació, cosa que ha impedit el creixement de mitjanes i grans explotacions del nostre país, per tenir més potencial de competitivitat.

¿Tenim solucions? Sí, i aquestes passen tant per l'aprovació d'un nou paquet lacti, amb l'objectiu de fer el sector més competitiu davant l'alliberament de les quotes, com per fer els deures per millorar encara més la nostra competitivitat i evidentment per ampliar la nostra presència al mercat mundial. Tenim explotacions mitjanes i grans, tecnificades, modernes, eficients; tanmateix, hem de reforçar tots el fronts possibles per garantir-ne la competitivitat: inspeccions, venda a pèrdues, codi de bones pràctiques -en què hem estat pioners a l'Estat-, promoció de la llet i dels productes làctics derivats, i la promoció de productes làctics amb DO o IGP.

El més important de tot, però, perquè totes aquestes mesures siguin realment efectives, és generar massa crítica, concentrar l'oferta. I per això vull encoratjar els ramaders del sector de la llet, les cooperatives, les organitzacions de representació agrària, la indústria i l'administració a constituir organitzacions de productors i agrupacions o associacions d'organitzacions de productors fortes i ben estructurades. Aquesta és l'única eina que la UE vol i demana com a interlocutors. Però no només pels beneficis que pot tenir l'existència dels programes operatius i dels diners que poden arribar d'Europa en funció de la producció, sinó per la força que es pot tenir a l'hora de negociar els contractes i els preus. Imprescindible per a la supervivència del sector.

Amb aquest fonament, i amb l'acord i participació de bona part de les organitzacions sectorials, el Govern ja ha aprovat el projecte de llei d'interprofessionals agroalimentàries de Catalunya, un marc legal que ha de permetre, en aquells sectors que així ho sol·licitin, disposar d'aquest instrument per millorar, encara més, el coneixement entre les diferents fases d'aquesta cadena i repercutir directament en millores per als consumidors, per als productors i per a la indústria.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El projecte de llei aprovat pel Govern preveu que les interprofessionals també es puguin implantar en àmbits sectorial i territorials ja definits com són els territoris definits per les Denominacions d'Origen Protegides (DOP) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). Aquest instrument ha de servir per impulsar, encara més, aquests instruments de promoció i protecció del nostre patrimoni alimentari i cultural, i també aportar valor afegit al sector de la llet i oferir-li noves oportunitats en aquest nou context globalitzat i obert.

Quan hi ha un repte com el que se'ns planteja a partir d'avui, nosaltres podem veure-hi oportunitats o podem veure-hi obstacles. Jo sóc més d'afrontar aquest repte des del punt de vista del que s'ha fet fins ara, amb aquest procés de concentració i veure-ho -hi insisteixo- com una oportunitat, no pas com un dèficit. I crec, sincerament, que el nostre país avui està més ben preparat per afrontar aquest repte de la desaparició de les quotes lleteres, perquè hi ha més competitivitat, perquè hi ha més tecnificació, perquè hi ha més professionalització del sector que al nostre país s'ha sabut adaptar a aquestes necessitats.