Torna el catecisme a les aules

El nou currículum de Religió per a primària i secundària aprovat pel Ministeri d'Educació i elaborat com sempre per la Conferència Episcopal, en virtut dels Acords amb la Santa Seu de 1979, ens retorna a la situació imperant fa més de dues dècades. De nou, els estudiants d'aquesta assignatura seran avaluats, i els serà tinguda en compte per obtenir beques la comprensió de l'origen diví del cosmos producte d'un «acte d'amor» o d'un «regal de Déu a l'home», per exemple. Es tracta doncs que, per superar amb èxit la matèria, els alumnes assumeixin postures creacionistes que desafien el Big Bang o els postulats evolucionistes de Darwin. No en va, en el seu afany catequètic, les referències curriculars a Galileu o a Miquel Servet no constitueixen cap intent de reconèixer els tràgics errors anticientífics de l'Església, sinó més aviat de relativitzar-los.

En primer lloc he de dir que estimo que el problema no és nou, ni apareix amb el ministre Wert o amb els favors tornats per Rajoy a la jerarquia catòlica, tan necessitat com està del seu suport polític i electoral. El problema és més profund i fa anys que s'arrossega: l'existència mateixa d'una assignatura, avaluable o no, organitzada pels bisbes catòlics i pagada per l'Estat en el sí d'un Estat aconfessional, com a resultat d'un arcà tributari de les servituds de la Transició i del paper hegemònic durant segles de l'Església catòlica.

En efecte, els Acords amb la Santa Seu de 1979, els mateixos que ara els socialistes s'apressen a denunciar fins i tot per inconstitucionals, però que durant anys van aplicar gustosament, van substituir el cèlebre Concordat de 1953 i pretenen, sense dissimular, l'equiparació de la religió amb la resta d'assignatures avaluables, a més de preveure que els professors siguin designats entre els que proposa el Bisbat i que el contingut de l'assignatura, els llibres i els materials siguin els proposats per la jerarquia eclesiàstica.

La solució doncs, al meu entendre, no passa per fer cas omís als acords amb la Santa Seu, com han proposat alguns pedagogs o juristes. No oblidem que es tracta d'un ensenyament confessional que intenta fer proselitisme, això és, adoctrinar, no pas ensenyar, com demostra el fet que s'hagi recuperat el caràcter avaluable de la matèria. Aquesta no és la forma més adequada precisament per fer efectiu el principi d'aconfessionalitat de l'Estat proclamat per l'article 16 de la Constitució (CE). Aquest proclama que cap confessió no ha de tenir caràcter estatal, és a dir, que l'Estat és neutral pel que fa a les religions, al marge que hi afegeixi que els poders públics han de cooperar amb l'Església catòlica i la resta de confessions. I això ha de fer-se sense vulnerar la llibertat religiosa i sense abandonar la neutralitat que se'n deriva, perquè aquest dret -com tots- té límits.

A més, una cosa és que l'article 27.3 de la mateixa Carta Magna reconegui als pares el dret que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions, i una altra ben distinta és que no es doni un tractament del fet religiós des d'una perspectiva multidisciplinar i científica. Així doncs, seria pertinent una educació religiosa no confessional dins del currículum, en forma d'història de totes les religions, per exemple. Però en cap cas l'actual caràcter confessional de l'assignatura de religió, per ser contrari al mencionat caràcter aconfessional de l'Estat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per altra banda, el fet que es tracti de manera distinta les religions diferents de la catòlica vulnera no només el principi d'igualtat (art. 14 CE), que prohibeix qualsevol discriminació per raó de religió, sinó també el dret a la llibertat religiosa (art. 16 CE). Així ho fa la LOMCE i el controvertit curriculum quan fa desaparèixer la resta de credos del temari, fins i tot la simple menció al judaisme o a l'Islam que apareixia en el vell currículum de tercer. Per contra, la llibertat religiosa ha de concretar-se en la neutralitat de l'Estat, segons el mateix Tribunal Constitucional (STC 340/1993, entre d'altres). I inclou l'ensenyament imparcial als centres públics i l'elecció de centre escolar, quan aquest no sigui públic (ITC 382/1996). Certament, la Constitució només esmenta la religió catòlica. Però d'aquí no es pot deduir avui en dia un tractament asimètric amb relació a les altres religions. Tornant al TC, oracle de Wert i els seus: «No és possible establir cap mena de discriminació o de tracte jurídic divers dels ciutadans en funció de les seves ideologies o les seves creences i ha d'existir un gaudi igual de la llibertat religiosa per part de tots els ciutadans.» (STC 24/1982, de 13 de maig, FJ 1). Més clar, l'aigua.

Professor titular de Dret Constitucional.