Un retard històric a Rodalies
Durant dècades Renfe era sinònim de retards, fins a tal punt que els més bromistes atribuïen a aquesta propietat la R del seu nom. Avui hi segueix havent retards d'una intensitat variable segons els corredors: escassos en els que jo faig servir diàriament, però sostinguts en les línies que arriben a Barcelona des de Tarragona, tot i que sense la repercussió d'altres èpoques. Els serveis de Renfe són avui infinitament millors que els de fa 40 anys.
Però quan es comparen els serveis de Renfe amb els de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la distància entre el que els uns i els altres ofereixen és sideral. A FGC totes les estacions estan adaptades i són agradables, els trens són puntuals, pràcticament no hi ha vandalisme, el personal està preparat per atendre qualsevol demanda amb una excel·lent informació, i s'ha aconseguit el que ningú més ha pogut fer a Europa: fer circular trens (entre Gràcia i Catalunya) amb un interval de pas d'1 minut i 50 segons amb la precisió d'un rellotge suís. En el cas de Renfe succeeix el contrari: endarreriments estructurals en diverses línies, problemes d'incivisme, absència de personal, informació precària... No obstant, se n'han d'assenyalar també els avantatges: una enorme capacitat de transport, bona velocitat i baixos costos d'explotació. Però fins i tot malgrat aquests avantatges, els seus usuaris somien que algun dia Renfe tindrà la qualitat que ofereix avui FGC.
Infraestructura antiquada
El lector segurament es deu preguntar: ¿i això per què és així? Hi ha dues raons, una de principal i una altra d'ordre menor. La més important és que la infraestructura sobre la qual circula Renfe està ancorada als anys 80 del segle passat. Excepte en nous trens i el que és estrictament indispensable per raons de seguretat, pràcticament no hi ha hagut inversió. La senyalització de la via -el que marca la capacitat- és pobra i no permet freqüències inferiors als cinc minuts (a FGC és la citada d'un minut i 50 segons) als túnels de Barcelona, les estacions estan descuidades, són poc accessibles i la fiabilitat del servei és baixa. La diferència s'explica perquè mentre que a FGC s'hi ha invertit sostingudament des de principis dels anys 80, ara fa 35 anys, a Rodalies/Cercanías de Renfe no s'ha fet pràcticament res sobre la infraestructura, perquè des de fa 15 anys l'esforç inversor es dirigeix a l'alta velocitat.
Notícies relacionadesLa segona raó és el model d'empresa. Renfe és una empresa antiga que presta més atenció als seus drets corporatius que als interessos dels seus usuaris.
Aquestes són les dues raons que permeten afirmar que el retard de Renfe és històric, ni més ni menys que de 30 anys. Posar al dia el servei obligaria a invertir 500 milions d'euros a l'any únicament en millores del que ja existeix. Amb això, en una dècada el nivell de servei de Renfe arribaria al de FGC, però amb una capacitat molt superior. I com que el Govern espanyol no va desenvolupar aquests projectes perquè el seu interès es troba en un altre costat, l'única solució és que el Govern català sigui el responsable de l'execució d'aquestes obres i després passi per Madrid a cobrar, com ja estan fent els executius basc i andalús.
