Lideratge, corrupció i control

El lideratge a nivell mundial no havia viscut mai una situació tan crítica com l'actual. En el seu últim Informe del 2015, el Fòrum Econòmic Mundial situa la desafecció de la societat respecte dels seus líders com el tercer gran repte que han d'afrontar els països, només superat per la profunda desigualtat de rendes i el persistent creixement de la població desocupada.

En el nostre entorn més immediat, són nombrosos els lamentables episodis que en els últims temps ocupen els titulars dels mitjans de comunicació en relació amb comportaments reprovables -i en alguns casos delictius- atribuïts a responsables d'entitats tant públiques com del sector privat. Aquests comportaments afegeixen més arguments, si és possible, a aquesta desconnexió entre la societat i els que ostenten la responsabilitat de generar compromís, il·lusió i confiança per assegurar el benestar general -o el bé comú, com es prefereixi- i la sostenibilitat del sistema.

També en l'entorn empresarial i dels negocis cada vegada es parla més i es dedica una especial atenció a la responsabilitat social i els valors ètics. Des de fa uns anys són nombroses les empreses que han redactat i han fet públics codis de conducta o que firmen compromisos amb organitzacions mundials que tenen com a objectiu aconseguir la integritat, com és el cas del Pacte Mundial de les Nacions Unides. Lamentablement, a algunes d'aquestes empreses els falta un element clau en el procés de generació de confiança, que no és cap altre que la coherència.

D'aquesta manera, podem identificar entitats amb codis ètics publicats, algunes de les quals fins i tot són mereixedores de reconeixements públics, que no només disposen de seus en paradisos fiscals -com ha denunciat recentment Intermón Oxfam-, sinó que incrementen el seu nombre i el seu volum d'activitat any rere any. Per no parlar d'altres que en el seu codi deontològic inclouen el compromís en la lluita contra el blanqueig de capitals i són denunciades per portar a terme aquesta pràctica delictiva.

Aquest fenomen ens porta a pensar necessàriament en el recurs a les anomenades paraules talismà. Pertanyen a aquesta categoria termes com transparència, integritat i ètica, que compten amb prestigi acumulat i que ningú posa en dubte. Paraules que, com assenyalava el filòsof Martin Heidegger, «són sovint en la història més poderoses que les coses i els fets». Vocables, en definitiva, als quals si, com advertia el lingüista George Lakoff, es dota d'un marc i d'una estructura narrativa, sedueixen i influeixen en les nostres percepcions.

Afortunadament, els avenços tecnològics, la difusió a través de les xarxes socials i la viralitat de la comunicació són factors que estan contribuint que s'esvaeixi la futilitat del seu encant. La ciutadania està constatant que es tracta de paraules ambigües, sense contingut, o encara pitjor, que emparen i conviuen amb conductes i pràctiques reprovables. Aquesta hauria de ser la primera corrupció a desemmascarar. I ningú hauria de mirar cap a un altre costat, començant per la mateixa societat, que no pot permetre's la indiferència i que ha d'exigir una rendició de comptes independent i efectiva entre els diferents poders, denunciant si es dóna el cas la seva falta d'independència i de neutralitat, alhora que exigeix la seva competència.

La responsabilitat de les institucions polítiques en el procés de recuperació de la confiança passa pel deure i l'exigència de ser exemplars en la seva conducta, com sosté el filòsof Javier Gomá, per qui l'exemplaritat s'ha tornat «una categoria política fonamental». Juntament amb això, s'imposa també el deure de complir amb els compromisos adquirits des de la mateixa formulació de les promeses electorals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

ObservEM també sovint que la resposta davant situacions socialment controvertides és l'anunci o l'aprovació immediata de lleis i regulacions que les transformin, amb pobres o inexistents anàlisis dels seus impactes, i en què preval el poder imparable de les majories en detriment de la recerca d'un ampli consens de tots els grups d'interès. Tot plegat, amb l'afegit que no se'n fa un seguiment, una avaluació i revisió, i això comporta desconeixement o ignorància sobre quins han sigut els seus efectes reals.

Avui més que mai s'ha de recordar que la legitimitat del lideratge requereix per part dels que l'exerceixen una coherència permanent entre dir i fer, una conducta exemplar que impulsi el seu reconeixement. I per part de la societat, l'exigència d'una permanent, activa, clara, oportuna i confiable rendició de comptes que inclogui l'assumpció de responsabilitats davant d'aquesta societat. President del Col·legi de CensorsJurats de Comptes de Catalunya.