La universitat i els emprenedors

Alguns veuen amb recel l'aposta que ha fet la universitat en els últims anys per l'emprenedoria, fins i tot entesa com a eina de transferència tecnològica, perquè consideren que l'allunya de les seves tasques fundacionals, això és, la docència i la investigació. Caldria preguntar-se, sobretot ara que els recursos són tan limitats, si la universitat hauria de recolzar l'emprenedoria o centrar-se exclusivament en les seves tasques tradicionals.

Emprendre des de la universitat és un dels lemes que ha decidit impulsar l'Ajuntament de Barcelona dins del Novum 2015, el festival de ciència, tecnologia i innovació. De les presentacions i debats que se celebren aquests dies emergeix una conclusió unànime: que les universitats que aposten per l'emprenedoria són també les que destaquen en docència i en investigació. Des de Stanford fins a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, d'Oxford a Harvard, les universitats líders de tot el món s'han convertit en els últims anys en enormes generadores i incubadores d'emprenedors, als quals proporcionen l'espai, els mitjans i els serveis necessaris perquè els seus projectes neixin, es desenvolupin i surtin de la universitat convertits en spin-off.

Molts dels joves que s'han acostat a Barcelona aquesta setmana per participar al Novum 2015 insisteixen que afavorir l'emprenedoria des de la universitat no resta sinó que suma a la qualitat de la docència i de la investigació. La docència millora perquè els professors coneixen els aspectes pràctics del que ensenyen. Gràcies a la seva experiència pràctica adquireixen coneixements de primera mà que d'una altra forma no tindrien. I és que no hi ha millor manera d'ensenyar que mitjançant l'exemple. Els alumnes demanen professors que hagin viscut -i no només après- el que ensenyen. L'emprenedoria crea un cercle virtuós a la universitat. Un ensenyament més pràctic fomenta que els estudiants siguin més emprenedors, creant un ecosistema on s'aplica el que s'aprèn i es comercialitza el que es descobreix.

No és casualitat que aquestes universitats siguin també les millors en investigació. Els científics que treballen en els seus laboratoris realitzen investigacions més arriscades i amb la vista posada en la seva aplicació. A més, és més fàcil atraure finançament quan qui demana els diners té una trajectòria d'èxit en la comercialització dels seus descobriments. La forma de treballar pròpia d'un emprenedor -és a dir, amb objectius i terminis- és també extraordinàriament efectiva a l'hora de portar a terme una investigació arriscada en la frontera de la ciència.

Com vaig tenir ocasió de comentar en la inauguració del Novum 2015 al Saló de Cent, un exemple de l'esperit emprenedor d'aquestes universitats és que van ser les primeres a posar els seus cursos gratuïtament a internet, i van donar lloc als MOOC (cursos on line massius i oberts, en les seves sigles en anglès). Un podria pensar que les universitats més prestigioses serien les últimes a posar tota la seva oferta educativa a la xarxa. No obstant, van ser les primeres a arriscar-se; i és que les millors universitats del món no només afavoreixen l'emprenedoria sinó que són netament emprenedores, innovant i assumint riscos que altres després copien, fet que consolida la seva posició de lideratge.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La combinació de docència i investigació és la base de la universitat perquè assegura la qualitat, actualitat i rigor de l'aprenentatge. Però si el professor a més és emprenedor, serà capaç d'inspirar, animar i ensenyar als alumnes altres continguts, habilitats i actituds que avui no són freqüents en les aules. Per un altre costat, sembla natural que la universitat sigui un dels motors de l'emprenedoria, ja que en els seus laboratoris es porten a terme nombrosos descobriments, molts d'ells susceptibles de ser comercialitzats.

En molts casos es proposa replicar els models d'èxit, crear un nou Silicon Valley, però, és clar, sense les persones que el fan possible. No són els edificis, ni els segles d'història, sinó les persones les que fan les universitats, i sense elles cap canvi és possible. L'immobilisme no és una opció. Hi ha un risc real que les universitats que no apostin per l'emprenedoria, les noves tecnologies i el talent es converteixin simplement en irrellevants. I si bé és cert que es requereixen molts més recursos per poder competir a primera divisió, es pot fer molt amb els mitjans i persones amb què comptem avui. El futur de les nostres universitats depèn fonamentalment d'aquelles persones que hi treballem.