Iemen, la tempesta i la geopolítica

Mentre l'Iran, els EUA i la UE tancaven el principi d'acord marc nuclear que sembla un win-win si es compleix (o si el diable no es troba en la lletra menuda quan es negociï al juny el document definitiu), l'Aràbia Saudita, al capdavant d'una coalició de 10 països de la regió, va començar l'operació Tempesta decisiva bombardejant posicions dels rebels hutis i els seus aliats al Iemen després que aconseguissin el control de gran part del país amb un avanç espectacular. La lluita entre Teheran i Riad es complica. Els hutis controlen la riba del mar Roig, i ara està en joc el control de l'estratègic estret de Bab Al-Mandeb, el pas cap al Canal de Suez, via clau a través de la qual passa gran part del petroli del món.

La vida mai ha sigut fàcil al Iemen. El país viu sumit en un profund conflicte polític i militar, agreujat després que els hutis, que ja controlaven el nord del país, ocupessin la capital Sanà amb el pretext de reclamar una participació més gran en el poder, intentessin forçar la dimissió del president Hadi i dissolguessin el Parlament. Hadi, president reconegut, va aconseguir fugir de l'arrest domiciliari cap a Aden i després a Riad. L'expresident Ali Abdul·là Saleh, en el poder del 1978 al 2012 i enderrocat per l'aixecament popular del 2011, va establir una aliança amb els seus antics enemics els hutis amb el  suport de l'Iran i va maniobrar dins de l'Exèrcit per jugar les seves cartes amb la intenció de recuperar el poder.

Dividida entre un nord controlat pels hutis i un sud dominat pels aliats del president, el Iemen és l'escenari d'una lluita regional que amenaça d'empènyer aquest país empobrit encara més cap a l'abisme, mentre s'eixampla la divisió sectària. El país més pobre del món àrab es dessagna en un buit polític sense cap tipus de lideratge formal: no hi ha Govern, la seguretat es deteriora i l'economia està al caire del col·lapse. Mentrestant, la franquícia local d'Al-Qaida és cada vegada més activa: a mitjans de gener es va atribuir la responsabilitat de l'atac a Charlie-Hebdo a ­París.

La història del Iemen és la d'una terra amb moltes contradiccions -amb una forta estructura tribal i molta proliferació d'armes- que s'enfronta des de fa més de 30 anys a múltiples problemes i guerres que han minvat l'Estat i la seva capacitat per exercir la seva autoritat, cosa que ha impedit atendre les necessitats bàsiques de la població. A això s'hi ha de sumar el sentiment secessionista al sud i la guerra de les tribus xiïtes hutis des del nord. Amb Daesh (Estat Islàmic) i Al-Qaida pescant en aigües tèrboles, es dibuixa un panorama complicat i un volcà en erupció en una zona estratègica per al món i la seva economia, ja que per aquí transcorre la ruta internacional clau per al comerç i el petroli.

Al Iemen li sobren bombes i li falta pau. El creixent nombre de víctimes civils augmenta els temors per una situació humanitària deteriorada. Les faccions iemenites han perdut la capacitat d'evitar el caos. Milions de joves viuen sense horitzó, i estan per abordar qüestions econòmiques, les reformes democràtiques i els drets humans de les minories. A més a més, el país està al caire d'una crisi alimentària: 10 dels seus 23 milions d'habitants no troben prou menjar. Els índexs de desnutrició infantil aguda van arribar a nivells alarmants (un de cada tres nens) fet que, sumat al descontentament social i la sensació de frustració i greuge condueix a la radicalització. Aquest garbuix de problemes amenaça de desintegrar el país i enfonsar-lo.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Més enllà de la lluita pel poder i la geopolítica, la nova situació pot ser detonant d'un conflicte perillós entre l'Iran i l'Aràbia Saudita, entre sunnites i xiïtes, que superi els altres incendis que avui arrasen Síria i l'Iraq. A més a més, s'ha de veure com afectarà l'acord dels EUA amb l'Iran sobre el seu programa nuclear, si Obama es veurà obligat a lluitar amb els seus aliats àrabs tradicionals.

L'Iran i l'Aràbia Saudita necessiten una política pragmàtica per restablir les relacions de veïnatge i gestionar els seus enormes recursos per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Del resultat en aquesta nova guerra podria dependre el futur de tota la regió i les noves relacions de poder que es configurarà entre els seus components i les grans  potències. L'escena conté un alt nivell de risc. S'ha d'actuar amb màxima prioritat. El més important és tractar d'arrel el mal no només al Iemen, sinó també a l'Iraq i Síria. Les solucions violentes i militars han demostrat que no són una opció. En aquesta zona les armes mai han resolt res i només han deixat morts, odi, destrucció i han aconseguit que la pau i la llibertat siguin un procés gairebé impossible d'aconseguir.