La roda
Una nova ferida a l'ànima europea
Corria l'any 1999 quan la Unió Europea acorda actuar conjuntament davant la qüestió de la immigració irregular: tres anys de negociació per a l'aprovació al Parlament de l'agenda comuna migratòria. Han passat 16 anys i des del 2000 no han parat d'arribar milers de persones a través del Mediterrani. La mortalitat anual mitjana fins al 2013 era de 1.700 persones, 3.500 el 2014 i, des de començament d'any, ja se superen els 1.750 morts. La situació als països d'origen (Síria, Gàmbia, Líbia, Mali, el Senegal, Somàlia, Eritrea...) empeny més que mai a intentar fugir de la misèria, estats fallits, la guerra i la mort.
Un nou naufragi, amb més de 700 persones desaparegudes, al canal de Sicília colpeix davant les fronteres de la vella Europa. Una vegada més. Una altra ferida oberta en l'essència del que Europa representa. Un altre fracàs més del Consell Europeu, que s'autodefineix com l'instrument que «té com a objectiu principal la defensa i la protecció de la democràcia, de l'Estat de dret i els drets humans, en especial els civils i polítics». Una altra mostra del politburó europeu en qüestions que excedeixen les fronteres de cada Estat membre.
Europa ha comès errors en matèria de política internacional, en seguretat comuna enfront de l'amenaça terrorista, en desenvolupament, control i assistència de països amb dificultats econòmiques i socials, però va rectificant a mesura que la realitat es mostra tossuda. El juny passat el Consell va acordar donar prioritat a la política migratòria amb competències, coordinació i cooperació amb tercers països i la millora i el reforç del dret a l'asil. ¿Què esperen els països del nord per involucrar-se més en aquest drama? Les eines hi són, només falta que es passi de les paraules als fets.
