Deute públic i criteris d'acomiadament
S'ha d'acomiadar diversos treballadors d'una empresa. ¿Escollim els de més de 55 anys, perquè podran accedir fàcilment a la jubilació amb la prestació per desocupació i el conveni especial amb la Seguretat Social? ¿O els més joves o temporals, perquè les indemnitzacions seran més baixes? ¿O bé els que s'hi adscriguin voluntàriament, per evitar conflictes?
No és una decisió estrictament privada. Els interessos que subjauen en una llista d'afectats en un acomiadament col·lectiu estan, en bona part, circumscrits a l'àmbit empresarial i a l'ambivalent lògica dels equilibris sindicals. Però també hi intervenen interessos públics. El 53,9% dels Pressupostos Generals de l'Estat es destina a pensions. Són 131.658,9 milions d'euros; 25.300 milions per a la prestació per desocupació i 80.810,3 milions d'euros per a jubilacions.
Això no és solament el resultat de la crisi, o de l'envelliment de la població. Encara que de difícil quantificació, també és el resultat d'una cultura d'«enginyeria» que utilitza recursos públics per finançar, en massa, processos individuals de trànsit a la inactivitat de persones que podrien continuar treballant. Complir 55 o 65 anys no incapacita automàticament per treballar. I la frase «a aquesta edat un ja es mereix descansar» és una mostra de frivolitat i insolidaritat en aquest país vell i desmanegat.
I és més preocupant encara quan els mateixos poders públics validen aquest tipus de pràctiques. En aquest punt serveix d'exemple la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València de 12 de desembre de 2014, que en la impugnació individual d'un acomiadament col·lectiu declara: «El fet d'haver afectat tots els treballadors més pròxims a l'edat de jubilació no permet afirmar els indicis de discriminació, que es podrien observar en una mirada esbiaixada de la situació, atès que és evident que més perjudici es causava amb la pèrdua de feina com més baixa era l'edat del treballador afectat».
Potser la magistrada desconeixia que el 19,2% dels desocupats tenen més de 50 anys i que a partir d'aquesta franja d'edat es concentra el 58% de la desocupació de llarga durada; que la incidència de patologies psicosocials, derivades de la pèrdua d'un lloc de treball, és més alta a partir d'aquesta edat; o que perdre la feina en aquest període té un efecte més gran sobre l'entorn familiar de la persona afectada, ja que normalment aquesta acostuma a assumir el manteniment de fills encara dependents.
Notícies relacionadesO que el legislador va promulgar al seu dia l'RDL 5/2013 per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu. O que la Constitució obliga els poders públics a promoure les condicions favorables per al progrés social i econòmic.
Però el caloret de les prestacions socials és un recurs còmode per resoldre fàcilment els conflictes. I així, qui dia passa any empeny.
