Universalitat no és equitat

Sovint sentim a parlar de la «universalitat» dels drets humans però no està de més, de tant en tant, aturar-nos a desgranar les paraules i el que impliquen per no buidar-les de contingut o associar-les a altres que poden conduir a conclusions equívoques. Per universalitat dels Drets Humans entenem que hi ha determinats drets que són inherents a tots els éssers humans, sense distinció. Un dels objectius (o conseqüències) d'aquesta universalitat és garantir la igualtat d'oportunitats.

El dret universal a l'educació està recollit a la Convenció dels Drets dels Infants (art. 27 i 28) i a la Constitució Espanyola (art. 27, ap. 1r i 4t), reconeixent el seu paper fonamental en el desenvolupament humà i social i establint que són els Estats els primers obligats a garantir el seu accés i gaudi.

Podem afirmar llavors que un dels objectius de la universalitat del dret a l'educació és garantir la igualtat d'oportunitats dels nens, nenes i joves. El dilema rau a determinar si garantir la universalitat de l'educació és suficient per garantir la igualtat d'oportunitats.

En aquelles societats en què l'escolarització universal està garantida, com és el cas espanyol, correspon preguntar: l'educació universal està garantida; però, ¿genera efectivament igualtat d'oportunitats per a tots els nens i nenes? ¿Què passa a Catalunya?

L'informe presentat per Save the Children, Il·luminant el futur, reflexiona sobre la situació educativa de les diferents Comunitats Autònomes i de l'Estat Espanyol i respon a algunes d'aquestes preguntes.

En el cas de Catalunya, si bé l'índex d'equitat educativa que obté és mitjà-alt, presenta algunes dades alarmants: la taxa d'abandonament escolar primerenc arriba al 24,7%, per sobre de la taxa espanyola (23,5%), i dobla la taxa europea del 12% i se situa molt lluny de l'objectiu europeu del 10% per a l'any 2020. També sobresalta saber que el 25,7% dels joves entre 15 i 24 anys, és a dir, 1 de cada 4, ni estudien ni treballen (el 23,5% a nivell estatal), molt per sobre de la mitjana europea del 15,9%.

No obstant això, i en referència a la relació entre universalitat i equitat a la qual ens referim, una de les dades més alarmants de l'informe (i que probablement és una de les causes de les dades anteriorment esmentades) és que, mentre la inversió en educació de l'Administració General de l'Estat i de les Comunitats Autònomes ha disminuït en un 10,94% entre el 2007 i el 2013, la despesa mitjana per llar en educació de les famílies s'ha incrementat un 30,3% en el mateix període. En el cas de Catalunya, la disminució de la inversió pública és de l'11,1%, mentre que la despesa que han hagut d'afrontar les famílies s'ha incrementat en el 19,1% i s'eleva a 505 euros enfront de la mitjana nacional de 361 euros. A això cal sumar-hi la reducció de la renda de les llars catalanes en un 8% des del 2009.

Actualment, 1 de cada 3 infants viu en risc de pobresa o exclusió social, dada també vàlida per a Catalunya. La manca de recursos que pateixen les famílies impedeix que puguin fer front a totes les despeses ocultes de l'educació (llibres, material, etc.) i, en conseqüència, que els nens i les nenes d'aquestes famílies gaudeixin del dret universal a l'educació d'una manera il·limitada. Això no només repercuteix negativament en la vida de tots els infants de manera immediata, sinó també durant l'edat adulta. La iniquitat educativa condiciona el futur d'aquests nens i nenes i comença a modelar les desigualtats de la societat per venir. L'única manera de trencar amb aquest cercle és garantir l'educació universal en condicions d'equitat.

Si les despeses associades a l'educació trenquen aquesta equitat, si la qualitat de l'educació que reben i a la qual poden accedir els que estan en una posició econòmica més vulnerable difereix notòriament dels que no ho pateixen i l'Estat no promou polítiques per mitigar-ho, l'educació deixa de ser una eina de compensació social per transformar-se en el primer generador de desigualtat. És per això que resulta imprescindible per construir societats més justes i equitatives que l'educació s'erigeixi novament com a garantia d'equitat i d'igualtat d'oportunitats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La universalitat sense equitat no és suficient. Necessitem polítiques d'equitat educativa que garanteixin la igualtat real d'oportunitats perquè tots els nens i nenes puguin desenvolupar-se plenament. Ells i elles no només tenen aquest dret, nosaltres tenim l'obligació de garantir-los-el. Pensem en quina societat volem per als nostres nens i nenes. Ells i elles s'ho mereixen i nosaltres els ho devem.

Tècnica de Comunicació, Captació i Campanyes de Save the Children.