Una vergonya que ens ha de fer reaccionar
Europa no es pot permetre la vergonya repugnant d'asseure's i no fer res mentre milers d'immigrants moren al Mediterrani buscant una vida millor. Ja han sigut més de 1.000 els últims dies. El que viu avui el nord de l'Àfrica és la crisi de refugiats més important des de la segona guerra mundial. I si les institucions europees no hi responen amb contundència i de forma coordinada acabaran sent còmplices de convertir el Mediterrani en una gran fossa comuna.
La Comissió Europea i el Consell d'Afers Estrangers han reaccionat amb l'adopció d'un pla insuficient i poc concret i la celebració d'un Consell Europeu extraordinari per tractar aquest tema. Però ja ha passat el temps de la retòrica i és un imperatiu moral passar a l'acció.
L'operació Tritó, el control de fronteres desplegat al Mediterrani, gestionada per Frontex, no està capacitada per salvar vides. La seva predecessora italiana Mare Nostrum comptava amb nou milions al mes i podia actuar en aigües internacionals, l'operació Tritó treballa amb un terç d'aquell pressupost i només a 48 quilòmetres de la costa italiana. Hi ha països que es negaven a un operatiu de rescat naval perquè era un incentiu perquè la gent es tirés al mar. Quan se sabia del cert que amb l'arribada del bon temps passaria el que està passant. Escandalós.
Notícies relacionadesIncrementar el pressupost, actuar en aigües internacionals i coordinar i implicar tots els estats sota el principi de solidaritat és el mínim que hauríem d'exigir. Però no només això. Som davant d'una crisi de refugiats. No immigrants. Aquesta és una part fonamental del problema. Gent que fuig de països en guerra i conflicte. Els estats tenien bloquejats 450.000 casos d'asil el setembre del 2014 i cada un té una legislació molt divergent que dificulta la coordinació. Sembla que en l'única cosa que ens hem posat d'acord és que no els volem. Les últimes tragèdies han sigut protagonitzades per embarcacions sortides de Líbia. D'allà surt el 91% de les persones que es llancen al mar. Un Estat fallit sobre el qual la comunitat internacional, després de la intervenció militar per enderrocar Gaddafi, té molta responsabilitat. No obstant, no s'ha d'oblidar que la majoria d'immigrants provenen de països tercers. Dels més de 170.000 que van travessar el Mediterrani central el 2014, 39.651 eren originaris de Síria; 33.559, d'Eritrea, i 26.340, de l'Àfrica subsahariana. En aquests llocs radiquen els problemes de fons.
En aquestes circumstàncies, els esforços de la Unió Europea no s'han de limitar a la necessària estabilització de Líbia, sinó que també s'han d'implicar a fons en la millora de la situació humanitària i socioeconòmica dels països d'origen. Per últim, és obscè com ens horroritzem davant la mort de 200 europeus en un avió als Alps, però no prestem la mateixa atenció a les morts al Mediterrani. ¿Per què? Qüestió d'empatia. Sentim que hauríem pogut ser en aquell avió i no en aquella barcassa. Però, si haguéssim nascut a l'altra riba, també nosaltres podríem estar avui intentant travessar amb un bot el Mediterrani.
