¿Qui vigila els nostres passos?

Els usuaris de les xarxes socials denuncien la vigilància que exerceixen els poders públics a internet i es queixen que les tecnologies es fan servir per al control social, mentre que la privacitat es considera que és un concepte abstracte i poc rellevant. N'hi ha prou que un polític invoqui la seguretat per acabar amb tota discussió o debat. I és cert, ja que les dades massives, o big data, permeten que determinades categories de persones siguin injustament objecte de sospites pel seu perfil o discriminades per un mal ús de les seves dades sensibles.

No obstant, també el rastre que deixen aquests usuaris a internet genera riscos per a ells mateixos. Amb el desenvolupament de les xarxes socials és l'individu mateix qui, diàriament, es converteix també en vigilant d'aquelles persones amb les quals es comunica. Són els usuaris els que van donant les seves dades personals i senten curiositat per la informació dels altres. L'exposició d'un mateix comporta un risc cert que s'assumeix tant davant dels més pròxims, ja siguin la família, els amics o els veïns, com davant de les persones que ens són desconegudes. S'ha desplaçat la vigilància fins al punt que molts ciutadans temen més aquest control interpersonal que el que procedeix de les institucions oficials estatals.

Però, ¿per què els ciutadans continuen donant tanta informació personal? Més enllà de la necessitat humana de comunicar-se, és la indústria de l'entorn digital la que promou activament aquesta divulgació de dades. Les corporacions multinacionals, sigui Google, Apple o Facebook, proclamen que ja no existeix privacitat i deixen en mans dels usuaris definir la frontera entre la cosa pública i la privada, apel·lant a la seva autonomia com a individus i rebutjant qualsevol intervenció dels estats en defensa de prendre precaucions.

Únics interlocutors

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquestes potents corporacions de l'entorn digital pretenen erigir-se com a únics interlocutors dels usuaris. De fet, l'internauta al llarg del temps es pot anar deslligant del seu entorn social tradicional, el dels seus amics, veïns, conciutadans, de la societat civil i política, de la nacionalitat i, fins i tot, de si mateix. En canvi, la vinculació es va fent cada vegada més estreta amb les innovadores i addictives aplicacions que ofereixen els gegants d'internet. Aquests sempre estaran presents en totes i qualsevol de les relacions digitals, controlant el ciutadà sense donar-li informació sobre l'entorn en el qual es mou, ni tan sols informant-lo de la utilització que fan de les seves dades de caràcter personal.

La vigilància a internet és, doncs, múltiple, no només de tipus institucional i interpersonal, sinó que també existeix un entorn vigilant i invisible per a molts usuaris -Google, Facebook o qualsevol altre proveïdor d'aquests serveis- que controla les nostres relacions i els nostres comportaments, el nostre present, el nostre passat i, si és així, probablement controlarà també fins i tot el nostre futur.