Pur teatre

Els que ens dediquem a això del periodisme cultural, sobretot en el seu vessant llibresc, tenim un olfacte especial a l'hora de saber si una novel·la s'ha escrit o no pensant en una futura adaptació cinematogràfica. Es nota en el terreny dels best-sellers, encara que també es dóna el cas d'altres obres, diguem-ne que de més alt voltatge literari. Aquest fenomen ja suma un segle de vida, perquè aquest agermanament va néixer amb els mateixos germans Lumière. Però resulta més desconeguda la relació que les novel·les mantenen amb el teatre. I no em refereixo a la literatura dramàtica pensada per ser narrada en un escenari, sinó a les històries a les quals algú veu possibilitats per ser representades.

¡Si fins i tot s'han atrevit amb Cien años de soledad de García Márquez! Però els explico això perquè de sobte Barcelona s'ha omplert d'obres així, tot i que amb certs matisos. Els ho explico. Ramón Simó i Carme Elías l'estan armant al TNC amb Purga de l'escriptora finlandesa Sofi Oksanen. És cert que va néixer com a obra de teatre, però no ho és menys que va arribar al gran públic a través de la novel·lització que Salamandra i La Magrana van publicar a Espanya fa quatre anys. Així mateix, Julio Manrique dirigeix El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, que també Salamandra i La Magrana van editar el 2004 i que es va convertir en un autèntic best-seller, adaptat per a l'escena britànica el 2012 per Simon Stephens. Però és que a més tenim Lolita al Borrás amb l'adaptació de La Plaça del Diamant de Mercé Rodoreda que ha dirigit amb èxit Joan Ollé, i ha passat pel Condal el Brujo disfressat del Lazarillo de Tormes, i encara es pot disfrutar a la Sala Villarroel de L'última trobada de Christopher Hampton, basada en la novel·la de Sandor Márai. En definitiva, que hi ha novel·les que demanen a crits que algú les col·loqui en escena, com l'última de David Grossman, Gran Cabaret, que a Itàlia ja estan preparant i que des d'aquí animo que algú adapti. Perquè parafrasejant La Lupe, hi ha històries novel·lades que són pur teatre.