Intangibles
L'ocupació, una qüestió de quantitat
La quantitat importa o, almenys, ho sembla. Com cada trimestre, les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) s'analitzen a pes. El president Mariano Rajoy està content perquè, encara que ha baixat l'ocupació respecte al trimestre passat, ha crescut respecte a la que hi havia fa un any. L'oposició li recorda que, comparat amb el tercer trimestre del 2011, el del seu accés a la presidència, hi ha 700.000 ocupats menys. O sigui, que alerta amb la quantitat.
De la qualitat d'aquesta ocupació ningú en parla perquè se suposa que trobar una feina al preu i en les condicions que siguin és el que importa. I ha d'importar quan cada vegada més treballadors accepten llocs de treball amb salaris inferiors a la seva prestació per desocupació o molt inferiors als de la seva anterior ocupació, decisions no estimades, però inevitables en entorns de baixa qualitat. No ens enganyem, la qualitat de l'ocupació a Espanya és baixa en comparació amb la majoria dels nostres socis europeus i, a més a més, s'ha deteriorat amb la crisi.
L'any 2008, Espanya ocupava en l'índex de qualitat conjunta de l'ocupació el lloc 21 dels 27 que formaven la Unió Europea. Entre el 2005 i el 2010 a Espanya i als països Bàltics es va duplicar el nombre de persones amb por a perdre la feina. A partir de la crisi i fins al 2014, han augmentat en 30 punts els desocupats que no tornen a trobar feina. Creixen els contractes a temps parcial indefinits, però només un 7% dels que n'ocupen estan satisfets amb aquesta modalitat. Un 24% de treballadors estan en llocs de treball definits com a precaris enfront de, per exemple, un 12% a Alemanya. Per no tornar a parlar de la deflació salarial que ja arriba als nivells directius, amb sortides significatives del mercat laboral i amb retorns, quan es produeixen, degradats.
Notícies relacionadesEn fi, xifres que no estendrem perquè qui viu la realitat d'una part significativa del mercat laboral espanyol ja ho sap. ¿És aquest el peatge que s'ha de pagar per crear ocupació? Segons la meva opinió no. A Europa, els països amb bona qualitat de l'ocupació tenen xifres menors de desocupació, amb una matisació, també són els països on més creix la inestabilitat laboral contractual. És a dir, a menys seguretat laboral menys desocupació i això perquè el mercat s'adapta a les empreses que, cada vegada més, treballen per projectes. ¿Confirma això les tesis que el sacrifici de la qualitat és la condició per generar ocupació? No ho crec. Qualitat de l'ocupació no només és estabilitat, és, a més a més, tenir un salari decent, poder conciliar, saber que tornaré a trobar feina en terminis acceptables etcètera.
En definitiva, la inestabilitat laboral és avui dia una realitat gairebé inevitable però no incompatible amb la feina decent de qualitat, una garantia per ser competitius i generar ocupació sòlida. A Espanya n'hi ha bons exemples que no semblen suscitar interès. I és que només interessa la quantitat.
