Debat encès a la ràdio davant la regulació del cànnabis a l'Uruguai o als Estats Units. A la terrassa d'un bar qualsevol, un noi s'està enrotllant un porro i les dues senyores que prenen un tallat a la taula del costat se'l miren amb cara de desaprovació. A uns quants metres del bar, a la mateixa vorera del carrer, un petit local sense rètol ni cap tipus d'element identificatiu dissimula el que realment és, un club cannàbic, i continuant carrer avall, un growshop promou sense cap mena de tabú tota classe de complements per al cultiu de la marihuana.
El consum de cànnabis ha esdevingut quelcom habitual i molt visible en molts entorns de la nostra societat i no sembla que estigui perdent protagonisme sinó tot el contrari. Els Clubs Socials de Cànnabis han estat el detonant que molts polítics i administracions volien evitar i pocs, i benvinguts siguin, han donat una resposta tot i que tímida a aquesta situació. El debat sobre la regularització del cànnabis ha crescut exponencialment, s'ha fet gran, i sembla que no marxarà fins que no obtingui algun tipus de resposta diferent de la rebuda anteriorment, aquesta veagda la derrota no sembla tan clara.
La prohibició fracassa
La resposta rebuda sempre ha sigut la mateixa: la prohibició. Però aquesta resposta ja no acontenta ni els mateixos que la van crear. I és natural, ja que els objectius que s'havien marcat no sols no s'han aconseguit, sinó que la situació ha anat empitjorant. La prohibició no ha fet disminuir ni el nombre de consumidors, ni el mercat negre i les seves màfies, ans el contrari, les conseqüències negatives d'aquesta prohibició són cada vegada més visibles i reconegudes internacionalment. Entre totes aquestes conseqüències trobaríem el gran poder que les màfies han aconseguit tenir, la discriminació dels consumidors, la despesa de grans quantitats de diner públic per a repressió i control, la corrupció, la delinqüència o l'adulteració de les drogues amb els riscos que això suposa per als consumidors.
La lògica ens diu que davant una problemàtica, si hem utilitzat una estratègia durant dècades i no ens ha funcionat, ens caldrà cercar noves respostes per tal que els resultats siguin millors. I això és precisament el que diferents països com l'Uruguai estan intentant. És cert que cal valentia política per assumir el control de la situació i també és cert que aquestes noves polítiques no estan absents de riscos, però continuar per un camí del qual s'ha demostrat la ineficàcia també té les seves responsabilitats.
Més del 70% dels diners que s'inverteixen en el fenomen de les drogues van destinats a repressió i control, sols la resta van a tractament, prevenció i atenció social. Sense entrar en si seria desitjable o no, ¿realment podem eliminar les drogues del món? Llavors, cal donar un tomb a les prioritats i preparar-nos per conviure amb elles, amb els riscos que, com el cànnabis, suposen per a la salut.
Compte. Regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació. Una situació que ara està (des)controlada per les màfies i en què l'administració té la responsabilitat i ha de ser capaç de prendre aquest control. Aquest fet hauria de permetre definir i controlar qui, com i què consumir, cultivar o vendre. ¿És una ingenuïtat voler controlar la futura indústria del cànnabis, com la del tabac o la de l'alcohol? Difícil segur, però ni de bon tros impossible, sempre serà molt pitjor deixar en mans de màfies els milions de consumidors de cànnabis actuals. L'elecció és sobre la taula, o ells o nosaltres.
