Anàlisi
Els comptes que de debò importen
La Fundació BBVA i l'Ivie es distingeixen per la seva trajectòria de portar a terme anàlisis rigoroses sobre qüestions de primera importància per als ciutadans. Així és el seu últim informe sobre la disparitat de la despesa en serveis públics fonamentals a Espanya. És un treball d'envergadura per al qual els autors han hagut de crear una base de dades sobre la distribució territorial de la despesa en els principals serveis públics (singularment sanitat, educació i pensions). L'estudi engloba el període entre el 2002 i el 2013 i cobreix les despeses de totes les administracions que operen sobre el terreny, principalment l'Estat i les comunitats autònomes. D'aquesta manera supleix una mancança molt important.
De fet, el primer comentari important sobre el treball és, en certa manera, aliè al contingut de l'informe. Les dades que aporta l'estudi haurien d'haver sigut generades per la mateixa Administració sense que, inexplicablement, estiguin disponibles ni es conegui cap pla per fer que ho estiguin algun dia. Probablement el fet que siguin dues, i no una, les principals administracions responsables de la despesa pública social s'utilitzi com a coartada per part dels polítics corresponents per evitar realitzar l'esforç de transparència i consolidació que han fet els autors del treball en el seu lloc. Si és així, aquests polítics són miops i van confosos: en la situació actual, en què a tants ciutadans encara els falten proves que la recuperació econòmica existeix, el mínim que es demana als responsables polítics és que gestionin de manera diligent i eficaç els recursos que posem a la seva disposició. I, naturalment, el primer pas per a una gestió eficaç és disposar d'un mapa com el que sorgeix de l'informe. L'estudi conegut ahir evoca la inquietant pregunta de com planifiquen els polítics els seus programes de despesa si no tenen aquest tipus d'informació sobre la taula.
El treball és dens i requerirà -s'ho mereix- una anàlisi detinguda. Amb tot, es poden destil·lar alguns missatges bàsics. En primer lloc, les desigualtats entre ciutadans de regions diferents vénen de lluny i, segons els autors, no són conseqüència de l'autonomia sinó de la forma i l'envergadura amb què s'ha desplegat el sector públic a Espanya. En segon lloc, segons l'estudi, aquelles polítiques de despesa que estan centralitzades, com les pensions, es presten de manera més igualitària que aquelles que estan descentralitzades en les autonomies, com una bona part de la sanitat i l'educació.
Notícies relacionadesLa primera part és evident i el que resulta realment interessant és saber les causes de la disparitat en la despesa pública autonòmica. Sobre aquest punt els autors ofereixen un ventall de tres possibles causes (més prudència per part d'algunes comunitats a l'hora d'assumir compromisos de despesa, millor previsió financera o assignació suficient de recursos) però, prudentment, eviten valoracions polítiques.
No obstant, amb el que expliquen ja n'hi ha prou per veure quins són els comptes que realment importen i de què i de qui depenen.
