La roda
Un pacte anunciat a Andalusia
Crònica d'un pacte anunciat a Andalusia. Així es podria titular l'episodi que aquesta setmana s'emetrà des del Parlament andalús. El dia 16 d'abril passat, Pablo Durán era proclamat president de la Cambra andalusa. L'abstenció d'IU, Podem i Ciutadans va permetre que el màxim òrgan representatiu dels andalusos estigui dirigit per l'històric del PSOE-A que ha sigut sancionat per l'Audiència Nacional i pel Banc d'Espanya com a coresponsable de la fallida de Cajasur. El perfil de Durán i la no oposició d'aquests tres partits a la proclamació d'un excels exemple del que denominen la «vella política» i la distribució gens equitativa dels membres de la taula del Parlament -on 33 diputats tenen igual representació que partits de 5 o 7 diputats-, no auguraven transparència, regeneració ni canvi.
Susana Díaz serà investida presidenta aquesta setmana, gairebé amb tota seguretat. Durant aquests dos mesos, els andalusos no han tingut govern i les reunions entre partits, ja sense llum ni taquígrafs postelectorals, s'han succeït. Juan Marín, per C's, i Teresa Rodríguez, per Podem, han intentat al llarg d'aquests dos mesos no perjudicar els seus candidats a les generals, Albert Rivera i Pablo Iglesias.
Però la situació de paràlisi a Andalusia no podia esperar més demores tacticistes, i mentre Podem segueix negociant, C's ja ha finalitzat la negociació. Les diferències temporals en la conclusió d'acords potser es deuen als vincles de Rivera amb el PSOE-A i els de Marín, extinent alcalde amb els socialistes a Sanlúcar de Barrameda. Queden uns dies més d'escenificació partidista i els pactes es veuran després de les municipals. Però fins que arribi el moment, ¿em podrien dir on són les diferències entre la que denominen vella i la nova política?
