Il·lustres eterns
Tots hem somiat alguna vegada viure eternament; una idea amb la qual adults i nens hem fantasiejat des de la inconsciència i la realitat més supina que tot el que comença s'acaba. Però i… ¿si aquest final el poguéssim prolongar el màxim possible? Un grup de científics, entre els quals hi ha l'espanyol Juan Carlos Izpisua, van camí d'aconseguir la primera vacuna contra l'envelliment, el desafiament genètic més gran que possibilitaria posposar el final amb més i millor qualitat de vida. No s'aconseguiria l'eternitat però sí que el rellotge biològic es pogués invertir. A la revista especialitzada Science expliquen la troballa que l'envelliment és negociable en biologia i que és possible aturar-lo i fins i tot revertir-lo. Confesso que fins i tot havent-ho llegit més d'una vegada, no deixa de semblar-me un relat de ciència-ficció, digne de ser portat al cine i de disfrutar-lo en una tarda de crispetes i pantalla gran. No obstant, quan s'extingeix la vida d'il·lustres, d'éssers estimats o de nens... des del fons del meu cor desitjaria que aquesta vacuna fos una realitat.
En la lleugeresa de l'existència, cada jornada expiren vides. Aquesta setmana hem perdut tres noms il·lustres que van lluitar pels seus ideals i que van dedicar-hi els seus dies amb tossuderia. En aquesta eternitat de la paraula escrita els dedico una mica més de tinta per incrementar aquest record col·lectiu a manera d'agraïment per fer la nostra existència més bonica. Angélica Queca Campillo va saber captar la bellesa en la crua realitat de les seves fotografies que tant ens van captivar. Premio Nacional de periodisme gràfic el 1980, que va veure els seus treballs publicats en prestigioses capçaleres com Der Spiegel, Paris Match o Time, va retratar la nostra democràcia i va defensar àrduament els drets de les dones.
Un mestre del narrar
Igual que Soledad Cazorla; fiscal des del 2005 de la Sala de Violència sobre la Dona, que es va dedicar amb afany a vigilar el compliment de la llei integral contra la violència de gènere. Segons les dades conegudes aquesta setmana, falta molt per fer: més de 27.000 dones van ser identificades com a víctimes de violència masclista el 2014 i inscrites al registre central del Ministeri de Justícia. Cazorla va entregar hores a la causa per tractar d'eradicar aquesta malformació social de la violència més primitiva d'un gènere sobre l'altre. Qui va saber envoltar-se de dones i exalçar-les va ser Jesús Hermida, una altra ment brillant que va dedicar la seva vida a narrar, comunicar, explicar el nostre món des d'aquell lloc tan seu que aconseguia extasiar-nos a tots. Un mestre del narrar i del saber estar que amb Queca i Cazorla han creuat gairebé junts aquesta setmana l'estela del més enllà. Tots ens quedem una mica orfes, sentint el propi rellotge amb cada comiat dels nostres il·lustres eterns.
