Anàlisi
Un combat dels grans
Un tal Ter Stegen va agafar amb les dues mans la targeta d'embarcament a Berlín i ja no la va deixar anar en tota la nit per més que Lewandowski i Thiago amenaçaven de pujar a l'avió. El Barça torna a ser en el que ja és el seu jardí: la final de la Champions, aquell escenari màgic que aquest any tindrà una pàtina històrica ineludible a l'Olympiastadion berlinès. Quarta final en nou temporades, una barbaritat que s'ha d'entendre a partir d'un fenomen que ningú pot augurar si mai més serà repetible: Leo Messi.
Messi va agafar la targeta d'embarcament fa una setmana al Camp Nou i ahir, quan al Barça li havia agafat una tremolor que amenaçava ruïna, va trobar un d'aquells passadissos que només ell endevina i va regalar una pilota a Suárez perquè Neymar encarés la pujada de l'Allianz Arena fins al que semblava que era impossible. Messi ha estat present en els cinc gols del Barça i a Munic la seqüència de passades Messi-Suárez-Neymar s'ha repetit per acabar de guanyar el bitllet a Berlín.
Els «tres pepinos», ¡quin trio! Per moments, ells tres sembla que formin un equip en si mateix. Per si no n'hi havia prou amb els tres coets, Ter Stegen ha sigut un pop amb les mans, un velociraptor amb els reflexos i una delícia amb els peus. S'ha bastat per rebutjar l'atac germànic, un percussor que s'havia oblidat de les greus baixes i semblava disposat a morir matant amb Thiago al timó, omnipresent davant el seu exequip, apareixent per tot arreu. L'Allianz ha viscut un partit majúscul, d'envergadura gegantina, d'aquells que no s'obliden, com aquells combats de boxa del segle passat en què els púgils es pegaven de veritat quan el màrqueting no ho havia envaït tot.
Bayern i Barça lluitaven sense quarter ni especulació, deixant una gran obra de futbol al damunt de la gespa, davant un públic enardit amb independència del marcador, conscient que no seria a Berlín però agafat al seu equip com poques vegades abans en la seva llarga història.
Messi, Suárez, Neymar, Mascherano i Ter Stegen com un quintet imparable. Boateng, Alonso, Thiago, Lewandowski com un quartet indomable. A les Champions recents hi ha hagut semifinals més tancades, més agressives, fins i tot violentes, més emocionants o tortuoses, però potser cap ha contingut en els seus 180 minuts tantes ganes d'atacar com en aquest magnífic partit. On qualsevol hauria perdut tota esperança, els de Guardiola han persistit amb una fe encomiable fins a arribar a la xifra de 20 xuts contra Ter Stegen i acabar emportant-se una victòria inservible llevat perquè reforça com mai la connexió entre jugadors i entrenadors.
Aquest Barça de Messi és històric. Continua sent històric. Magnífic a París amb Rijkaard, sobirà amb Guardiola a Roma, plusquamperfet a Wembley amb el Pep, ara és un tro amb Luis Enrique. Disfrutem de l'obra.
